L’interrogant inicial

10.02.2014 | 0 Comentaris

El català, a diferència d’altres llengües, no té marques sintàctiques d’interrogació que ens permetin detectar si la frase que estem començant a llegir és interrogativa o no, de manera que de vegades, quan arribem al final, ens adonem que no l’hem llegit amb l’entonació correcta. Tot i que l’IEC proposa posar l’interrogant inicial només en frases d’entonació complexa o frases molt llargues, hi ha opinions tan autoritzades com la de Joan Solà que són partidàries de fer-lo servir sempre. A la Gramàtica del català contemporani, per exemple, el mateix Solà diu al pròleg:
“Hem optat per l’ús sistemàtic dels signes d’obertura d’interrogació i d’exclamació, convençuts que en una obra com aquesta era la millor solució, a la vista dels múltiples casos en què es presentava una lectura poc transparent i si no volíem adoptar la pràctica vacil•lant generalitzada des de fa més d’un segle.”

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *