Fenomenal novel·la

20.09.2014 | 0 Comentaris

Fenomenal novel·la de guerra sobre la lluita catalana per la independència.

L´any 1700 va morir el rei espanyol Carlemany II. Sense descendència. Qui havia de ser rei d’Espanya? Des de França s´importa un Borbó, Felip d’Anjou. Però no era el que volien Anglaterra, Portugal i els Països Baixos, molt recelosos d´un bloc de poder francoespanyol massa potent. Ells van designar un Habsburg, el rei Carles III, que es va instal·lar a Barcelona. Espanya tenia dos reis a casa i Europa estava dividida en dos camps.

Però passats uns anys Carles va marxar cap a Viena per ser coronat emperador del regne alemany. Per raons estratègiques Anglaterra ja no volia sostenir Catalunya. Des d’aquell moment els catalans es quedaven sols davant el poder francoespanyol, que cada vegada avançava més i el 1713 va arribar a Barcelona.

Contra tot pronòstic la ciutat va aconseguir resistir 14 mesos. Fins que l’11 de setembre de 1714 va ser capturada. Els catalans van ser castigats durament: van perdre el seu autogovern. Això es el que encara no han oblidat.

Cada any, a l´11 de setembre, els catalans van en massa al carrer per expressar el seu desig d´autonomia. També s’ha creat al cor del barri barcelonès del Born, ara molt de moda, un gran espai per commemorar la derrota del 1714.

Allà, a la botiga de souvenirs es veuen grans piles de Victus, la monumental novel·la que Albert Sanchez Piñol va escriure sobre aquest període clau, i del que es van vendre ja més de 200.000 exemplars en Espanya. Segurament en la seva majoria venuts a Catalunya, perquè a les grans llibreries de Màlaga, per exemple, el llibre no es troba, com ho vaig constatar jo mateix aquest estiu.

Això és una llàstima, perquè Victus no és una propaganda política, sinó una fenomenal novel·la de guerra, en que no només les qüestions militars sinó també les morals obtenen proporcions èpiques.

Victus està narrada per Martí Zuviría, un alumne català del gran constructor de fortaleses francès Vauban. Sobre la seva brillant narració no hi ha res a dir, però la seva moral genera dubtes.Sovint insulta a la dona a qui està dictant la seva historia, mentre el seu oportunisme fa pensar en la picaresca. Amb el seu canvi del camp francoespanyol al català, els seus motius polítics, per dir algun exemple, gairebé no juguen cap paper.

Per l’elecció de tal narrador i per proveir-lo d´una aguda capacitat d´observació, ASP fa que la novel·la no faciliti gaire una eventual utilització política pels catalanistes. Zuviría no només critica els castellans (són uns mandrosos i tenen un sentit de l’honor ridícul), sinó també els catalans, que no precisament excel·leixen en decisió política, i que durant el setge de Barcelona prenen uns decisions estratègiques estúpides.

Zuviría es fa poques il·lusions sobre la vida, l´amor i la guerra. Però això no impedeix que durant el llarg i dramàtic setge a BCN comenci a sentir molta admiració per la seva població. La gent demana als seus governants polítics que la ciutat no es rendeixi i que segueixi oferint resistència a qualsevol preu.

Gran és també la seva admiració per Antonio de Villarroel, el general que amb totes les seves forces continua lluitant contra les tropes francoespanyoles. Zuviría en la seva narració li erigeix una estàtua, cosa que no fa per a si mateix.

Que aquest general tan admirat no sigui català subratlla una vegada més que ASP, que fa uns 10 anys va fer molta impressió amb la seva novella La Pell Freda [traduïda a l’holandès com Llum de Nit] és reticent al pensament massa blanc-i-negre d´alguns catalanistes.

 

criticavict

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *