Crítiques de Victus a Alemanya

19.03.2015 | 0 Comentaris

13- 3- 2015  Journal Frankfurt

Albert Sánchez Piñol- Bestseller

 

Amb la seva tercera novel·la “Victus” el barceloní Albert Sánchez Piñol aconsegueix el bestseller de l’any a Espanya. A Alemanya ja es coneix Piñol: les seves dues primeres novel·les “La pell freda” i “Pandora al Congo” eren obres molt emocionants, que prenien idees de la literatura trivial.

El nou llibre està ambientat a Barcelona pels volts del 1700. Zubi, un insignificant noiet de 14 anys, és convidat al seu castell pel comte Vauban, un conegut arquitecte. Allà el jove aprendrà no només l’art de construir fortificacions sinó que s’enamora de la filla de la casa. Quan comença la guerra de successió, Zubi ha de salvar la seva ciutat.

 

“Aventures, amor, guerra- tot això en una novel·la històrica. Una aposta segura”.

 

…………………………………………………………………………………

1 de gener del 2015   BuchMarkt

Albert Sánchez Piñol

Victus

 

Després de les criatures verdes d’aigua a “La pell freda” i els éssers subterranis blancs de “Pandora al Congo”, jo m’hauria imaginat que a la tercera novel·la de Piñol hi apareixerien criatures celestes de color blau. I en canvi és una novel·la històrica graciosa i molt emocionant que alhora és una novel·la picaresca. I fins i tot encara més: per una banda va sobre l’opressió dels espanyols sobre Catalunya –que és avui encara un tema políticament candent, sobre el qual l’autor de 49 anys, nascut a Catalunya, es mostra imparcial i no es posiciona ni de la banda dels unionistes ni de la dels independentistes. Cosa que deixa clara en una interessant circumstància: Mentre que va escriure els seus dos primers llibres en català, va triar per escriure “Victus” la llengua castellana,  la llengua general a tot l’Estat Espanyol.

 

Cornelia Carmen

 

……………………………………………………………………………………..

 

6 de març del 2015- Kölner Stadt-Anzeiger- Bücher Magazin

Un dia fatal

“Victus” d’Albert Sánchez Piñol

 

L’onze de setembre del 1714 està gravat al cor de tots els catalans: en aquest dia estremidor , després d’un llarg setge, Barcelona va ser assaltada i arrasada per les tropes borbòniques. A la seva novel·la històrica “Victus”, l’escriptor i antropòleg espanyol  Albert Sanchez Piñol, nascut el 1965 a Barcelona, explica com la guerra de successió espanyola va portar a la centralització d’Espanya i a l’abolició de tots els drets fonamentals i llibertats dels catalans. Ell escriu des de la perspectiva dels perdedors – sobretot des del punt de vista del personatge que va existir realment Martí Zuviria. L’enginyer, adjunt de general, traductor i de vegades portaveu de diferents delegacions canvia diverses vegades de banda per intentar salvar la seva ciutat.

La novel·la de Piñol, que l’any 2013 va ser el llibre més venut a Espanya, també emocionarà i enganxarà els lectors alemanys. Poques vegades trobem un esdeveniment històric narrat tan directament, de manera tan detallista i tan ben analitzat, i en un llenguatge grosser i tragicòmic. Zuviria (que és irònicament anomenat per l’autor “Zuvi camallarg” o “el nostre bon Zuvi”) dicta les seves memòries quan ja té 98 anys a una “Elefanta”, a qui critica gustosament al llarg de 700 pàgines.

“Les seves galtes són vermelles i més inflades que una poma d’Adam, el cul tan gros com un timbal de regiment, i naturalment no puc dictar en català. Aquesta inútil que anota les meves paraules és austríaca i es diu Waltraud Jo- què- sé , a Viena els noms de dona sonen com si masteguessis roques”.

Zuviria, tinent coronel de Sa Majestat Carles III, enginyer a sou de la monarquia dels Habsburg “i al final desferra humana”, explica com als 14 anys “una mica bocamoll, un mangante amb cabells negres com l’ala d’un corb” va anar al castell del marquès de Vauban a la Borgonya francesa. Vauban, el mestre constructor més famós del seu temps, ensenya a Zuvi a construir les muralles de fortificació més segures i boniques; mentres que la filla de Vauban es rebolca secretament a la palla amb el jove. Quan la seva ciutat natal, Barcelona, és amenaçada, Zuviria fa tots els possibles per evitar l’amenaçadora catàstrofe.

Amb el mateix entusiasme que Ildefonso Falcones l’any 2006 explicava en el seu bestseller “La catedral del mar” la Barcelona medieval del segle XIV, Piñol fa una desesperada declaració d’amor a la metròpoli catalana i a la seva gent del 1700. Alhora fa una captivadora novel·la antibèl·lica, que arriba al fons de la pell i de l’ànima. Alguna vegada l’autor es mostra cínic com quan li fa explicar al Zuvi com “es sobreviu a una batalla”. Ja que “amb 98 anys encara hi sóc, tot i que amb mitja cara, una mica espatllat i amb tres forats al cul”.

 

Emmanuel van Stein

 

…………………………………………………………………………………………

 

7 de març del 2015  Handelsblatt

Un heroi com Pep Guardiola

 

No ha de ser sempre fantasia a l’estil George R.R. Martin: Albert Sánchez Piñol amb “Victus” ha aconseguit una novel·la històrica de primera fila, que és totalment actual i que fa pensar en Pep Guardiola.

 

Foto de la Sagrada Família. El signe d’identitat de la Barcelona actual. La Sagrada Família d’Antoni Gaudí: la construcció de l’església va començar el 1882 i encara no està acabada del tot. La destrucció de la ciutat el 1714 no la van resistir gaires edificis.

 

Els fans alemanys del Düsseldorf es miren ben contents el gran “clàssic”, és a dir, quan el Real Madrid juga contra el Barça. Molts no tenen cap favorit des del punt de vista emocional- al contrari que gairebé tots els espanyols. Però per als fans del Madrid i del Barça no hi ha res més important que aquest duel. Però qui llegeix el llibre d’Albert Sanchez Piñol que ha aparegut aquests dies, segur que anirà a favor dels catalans.

A l’obra monumental de Piñol, “Victus” – el llibre més venut a Espanya el 2013- no es parla només de la gran batalla del 1714 que va acabar la guerra de successió espanyola i va costar la vida a desenes de milers de persones. Parla del final de la independència de Catalunya, de com s’hi va arribar, de que (fàcilment) tot això s’hauria pogut evitar i de com Espanya s’hauria pogut estalviar dècades de ple terror. Fins avui Catalunya no és lliure, tot i que li agradaria ser-ho.

En el seu llibre Piñol mostra un art narratiu que difícilment podria ser més bonic. El seu heroi Zuvi és d’alguna manera això que avui en dia és el Pep Guardiola: un “autèntic català”, un nouvingut que treballant dur ha après una professió que gairebé tots envegen: Guardiola és entrenador de futbol, Zuvi mestre constructor de fortificacions, un arquitecte de fortificacions. Excepte els reis i els comandants de l’armada, als voltants del 1700 no hi havia cap altra professió amb tan bona reputació.

I el Zuvi va anar a parar -gràcies a una sèrie de casualitats afortunades en la seva primera joventut- a aprendre l’ofici personalment amb el millor mestre: el comte Vauban i els seus ajudants van agafar el jove Zuvi de 14 anys, li van fer aguditzar els sentits i el van omplir de coneixement i saviesa. El més perillós va ser la seva relació sentimental amb la filla de Tauban, que ja estava promesa amb un noble.

Amb la figura històrica però molt guarnida de Martí Zuviria, Piñol ha aconseguit una genialitat: independentment de l’edat es troba un català que compleix tots els clixés: tossut, fidel, entregat i treballador.

El Zuvi de vegades no es pot controlar, i tampoc vol- i per això sovint es troba en dificultats.

Quan marxa de casa de Vauban s’enrola a l’exèrcit. Zuvi participa en la guerra de successió espanyola –de vegades en una banda, de vegades en una altra. Fa amics però també enemics mortals. I un altre cop l’amor. Amelia, una jove bellesa.

De professió prostituta, amb gust i estil, i que després de molts anar i venirs s’afegeix a Zuvi amb qui crea una relació gairebé matrimonial, juntament amb un nen orfe i un nan que el Zuvi ha replegat en un camp de batalla. Tots junts van a parar a Barcelona.

Thorsten Giersch

 

…………………………………………………………………………………………

 

16 de març del 2015   Süddeutsche Zeitung

Canons contra els catalans

 

Albert Sánchez Piñol retrata la Caiguda de Barcelona l’any 1714

La seva nova novel·la és una novel·la histórica amb un actual missatge polític

 

A part dels escocesos i els anglesos, en tot Europa no hi ha gairebé ningú que es pugui barallar tant sobre els esdeveniments del passat com els catalans i els madrilenys. Aquelles batalles del segle XIV, la històrica humiliació del 1700, aquests esdeveniments els catalans els tenen especialment presents i el seu  món històric consisteix sobretot en derrotes, humiliacions i catàstrofes.

La pitjor, la més gran de totes, la més devastadora va tenir lloc l’ 11 de setembre del 1714, el dia que un exèrcit borbònic enviat de Madrid va fer caure les muralles de Barcelona, que en la guerra de successió s’havia posat del costat equivocat, el costat dels Habsburg. Els defensors de la ciutat van ser massacrats i la ciutat mediterrània amant de la llibertat va ser sotmesa de manera horrorosa durant els següents segles- fins avui, com opinen la majoria dels catalans, motiu pel qual aspiren a la independència, sobretot després del desencadenament de la crisi de l’euro.

Sanchez Piñol ha escrit la novel·la del referèndum de la independència. El títol original és “Victus” (vencedor), que en alemany ha estat traduït per “L’enfonsament de Barcelona”. Això sembla apocalíptic, perquè al cap i a la fi Barcelona és molt vital, tal com comproven milions de turistes cada any. Si tenen un petit interès per la història, llegint l’obra de Piñol trobaran un gran plaer.

És un llibre excel·lentment escrit, a estones agradablement autoirònic, com sempre meravellosament traduït per Susanne Lange. Una emocionant novel·la històrica a la recerca de la figura del constructor de fortificacions català Martí Zuviria. És un personatge a qui els esdeveniments bèlics de principis del segle XVII condueixen als camps de batalla d’Europa i als llits dels seus diversos companys sexuals, masculins i femenins.

 

Zuviria abandona de jove Barcelona, la seva ciutat natal, per anar a casa de Sebastian Le Prestre de Vauban, constructor de fortificacions de Lluís XIV i mariscal de França, a aprendre l’art de fer fortificacions. Allà aprenen ell i tots els lectors tot sobre la història de la construcció de fortaleses, entens perquè després de la invenció dels canons les muralles s’han de construir obliqües (perquè les boles dels canons patinin). S’entra agradablement en el món dels mestres d’escacs que amb la seva inventiva intenten subvertir els invents dels arquitectes enemics.

I es segueix el destí de Zuviria per les batalles espanyoles dels Borbons des d’Almansa fins a Tortosa fins al setge de Barcelona. Ell canvia diverses vegades de banda i al final resulta ser un dels pocs defensors de la ciutat que sobreviu l’assalt. Això ho sabem ja des del començament ja que en el seu exili a Viena, l’heroi, que ja té 98 anys, dicta la seva vida a la infermera austríaca Waltraut (la fisionomia de la qual no casualment ens recorda a l’Angela Merkel). Sabem que Zuviria ha perdut la meitat de la seva cara al camp de batalla i per això a la segona meitat de la seva vida ha hagut de recórrer a tot tipus de màscares.

 

També l’Angela Merkel té aquí un paper: fent d’infermera

 

El truc amb la biògrafa austríaca inventada l’utilitza Piñol com a motiu de perquè va escriure la seva obra el 2012 primer en espanyol i no en català, com hauria correspost a un ferm defensor de la qüestió catalana. Una eloqüent austríaca és més creïble transcrivint el dictat d’un veterà en espanyol que en català. De fet, el talent per la venta també forma part de la catalanitat i el mercat per als llibres en català és molt més petit que el dels llibres escrits en castellà.  L’any del tricentenari 2014 “Victus” es va vendre molt bé. Sembla que a Madrid no es van prendre malament el victimisme català de Piñol.

L’èxit ve de què la trama és també interessant per a la gent a qui el conflicte castellà-català deixa freda. És una novel·la picaresca (de formació- autobiografia fingida) plena de figures grotesques molt ben descrites, prostitutes, nans, que de passada té l’habilitat d’explicar d’una manera tan desenfadada els confusos esdeveniments de la guerra de successió espanyola, que aconsegueix que s’entenguin tot passant una molt bona estona. Aquests són els passatges més bons dels llibre, quan Piñol fa de professor d’història irònic, agradable i xerraire. Fa molt vives figures històriques com el Duc de Berwick, James Fitz-James Stuart, un mariscal francès d’origen anglès que pren Barcelona per als Borbons. O Rafael Casanova, potser el més català de tots els herois. Ell és el cap polític de la defensa de Barcelona durant el setge però després de la derrota sap arreglar-se amb els vencedors i mor com a advocat acomodat a la seva casa de camp en lloc de al camp de batalla.

Lamentablement el darrer terç de les 720 pàgines són una descripció minuciosa de la batalla, la qual cosa per la gent que sent la derrota com a part de la seva identitat política desencadena un horror massoquista. Per a tots els altres és més aviat com quan llegeixes una novel·la policíaca i ja saps qui és l’assassí.

 

Sebastian Schoepp

…………………………………………………………………………………………………………….

7 de març del 2015- Frankfurter Allgemein Zeitung- Literaturbeilage

Com més lúgubre sigui el capvespre, més feliç serà el matí

 

L’onze de setembre català: Albert Sanchez Piñol explica de manera profusament barroca “L’enfonsament de Barcelona” 1714

 

Els autors de novel·les històriques han de saber ells mateixos com volen  disfressar l’encaix entre els fets històrics documentats i les figures inventades per ells. La novel·la “Victus” del català Albert Sánchez Piñol està ambientada en l’època de la guerra de successió espanyola, al principi del segle XVIII, i tot i que el narrador en primera persona Martí Zuviria és un noi atrevit i bocamoll, els ulls del lector queden suspesos en frases com aquestes: “Ni una sola vegada els turcs havien estat tan bojos de posar-se ells en un embolic tal”. Entenem-nos: el llenguatge familiar de fa 300 anys no era menys groller que el d’avui. Però de tota manera aquestes expressions sonen fingides en l’època de la baioneta, el correu a cavall i les perruques plenes de pólvores. També sona forçada la narració que el Zurivia de 98 anys li fa a la gens atractiva austríaca anomenada Waltraut de la història salvatge dels anys de la seva primera joventut amb el conegut enginyer militar francès Vaubon que li va ensenyar els secrets de l’arquitectura de fortificacions  i les seves experiències a la guerra entre borbons i habsburgs.

 

Per a la seva novel·la de 700 pàgines, l’autor ha trobat un material històric fantàstic al qual es confia durant una bona part. És l’època durant la qual la disputa per la successió al tron espanyol va crar un embolic entre els poders europeus tal  que va conjurar una guerra mundial que creurà l’oceà. Un temps de fràgils aliances i de càlculs canviants que porten a inesperats danys colaterals . Entre ells la pèrdua de la independència de Catalunya i les seves institucions. Com a símbol d’aquesta pèrdua encara perdura fins avui la presa de Barcelona per les tropes borbòniques del duc de Berwick l’11 de setembre del 1714. La novel·la narra els 14 mesos de setge previs a la caiguda de la ciutat i aquí Piñol es troba en el seu element no només com a narrador sinó -gràcies a la seva segona professió- com a antropòleg. Cap de les seves observacions sobre estratègies de guerra, tècnica armamentística, construcció de muralles, col·locació de mines, sona artificial, tot està controlat per la necessitat de la novel·la. Com havia de ser la sensació de ser alhora actor i víctima en una guerra? A la nit construir una rasa de protecció i durant el dia mirar els focs dels canons?

 

Sis dels set personatges de la novel·la, que Susanne Lange ha traduït a l’alemany amb eficàcia i categoria, són personatges històrics reals : també l’heroi Martí Zurivia ho és. Ell era l’ajudant de general d’Antonio de Villarroel, el general de les tropes dels Habsburg, a les mans del qual hi havia la defensa de Barcelona. I d’aquest ajudant real en sabem tan poc que Piñol pot guarnir amb facilitat la seva biografia.: els anys d’aprenentatge com a enginyer amb Vauban, que ensenya al jove a emprar els seus sentits però mor massa aviat per conduir a Zuviria fins els últims misteris de l’art de l’enginyeria. O la seva vida de família amb l’Amelis, una noia de la vida, un nen deforme adoptat i el seu amic nan en la falsament tranquil·la Barcelona: i sobretot una gran quantitat de batalles que Piñol retrata amb llenguatge abarrocat. I al final de la carnisseria, un obstinat aixecar-se de la ciutat assetjada, un sacrifici el sentit del qual no es pot averiguar, o potser el sentit és donar-se els uns per als altres. Com més amarg és el nostre crepuscle” diu la darrera frase, “més feliç seran els matins que vindran”. Però quan? Potser demà passat, quan es farà un referèndum sobre la independència de Catalunya?

Tornem a la data màgica de l’11 de setembre i la realitat fora d’aquesta novel·la. Per a la resta del món l’11 de setembre assenyala l’atentat terrrorista al World Trade Center, però els catalans tenen el seu 11 de setembre des de fa 300 anys. Però no va ser fins a finals del segle XIX que van prendre consciència de la força simbòlica de la batalla perduda contra els Borbons. Quan la commemoració va agafar caràcter de manifestació política, va ser prohibida pel govern central espanyol, però va seguir viva sobretot després de la mort de Franco. La constitució democràtica espanyola va anomenar finalment aquesta data la “Diada nacional de Catalunya”. Amb l’enfortiment del moviment independista en els darrers anys, aquesta data ha pres un nou significat per a la regió. Entretant la Diada s’ha  convertit en un instrument de protesta contra el govern central de Madrid en forma de protesta festiva.

En aquestes circumstàncies la novel·la “Victus” havia despertat molta expectació ja abans de la seva publicació. El llibre més venut a Espanya el 2013 és sens dubte un homenatge a la voluntat de resistència d’una ciutat que no vol ser doblegada sota un poder estranger que no li reconeix la seva legimitat. No tant diferent de la situació actual en que molts catalans protesten contra el domini de Madrid. Només faltaven els escàndols que  han acompanyat la novel·la. El passat setembre va ser anul·lada al darrer minut pel ministeri d’exteriors espanyol la presentació de la traducció holandesa del llibre a l’Instituto Cervantes de Utrech, perquè temien una manifestació de separatisme. I d’aquesta manera el ministerio va aconseguir exactament allò que temia: tothom es va adonar de la situació, es va parlar de “censura” i Espanya va quedar desprestigiada.

A la novel·la mateix hi ha molta més dialèctica que al cap dels polítics. Aquest és el primer llibre que l’autor ha escrit en castellà i no en català. Sobre això Piñol ha dit que va prendre aquesta opció per poder agafar distància respecte els esdeveniments que explicava i per això va fer servir la seva segona llengua. La gran ironia: l’ autèntic heroi de la novel·la no és el el català Rafael Casanova, que tenia el poder polític de la ciutat assetjada, sinó el castellà general Villarroel, que va defensar la ciutat estoicament. Si això va ser tal com ho explica l’autor, es mereix 14 corones de flors.

Paul Ingendaay

………………………………..

  • La traducció literal del títol alemany de “Victus” és “La caiguda /enfonsament de Barcelona”
0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *