«Vam sortir del poble a trenc d’alba, amb un carro que ens va baixar a la cruilla amb la carretera general» (Margarita Nuez, modista d’alta costura)… «Va ser un viatge dantesc, en un vagó de tercera, uns transbordaments terribles a les estacions, la gent entrant per les finestres, cops de puny, dormint a les estacions esperant que arribés l’altre tren» (M. Vázquez Montalbán, escriptor)… «Al poble sentia parlar molt de Barcelona, deien que era la ciutat de les oportunitats» (Antonio González, empresari de Cárnicas González)… «M’havien dit que a Catalunya la gent era molt rara, que parlaven d’una manera molt estranya i que menjaven molt malament» (Manuela de Madre, alcaldessa de Santa Coloma)… «La meva vida va començar en una barraca del Somorrostro» (Rafael Hinojosa, polític)… «Catalunya serà xarnega o no serà. La majoria de gent que arribava a Catalunya es feia del Barça» (Enric Marín, professor universitari)… «Volem l’Estatut!, cridàvem, tots amb accent andalús» (Manuela de Madre)… «El meu pare és andalús, però jo no, jo estic a la meva terra, i hi estic de puta mare» (Maite Martín, cantaora flamenca)… «La majoria dels immigrants vol morir a Catalunya; això és el vertaderament important» (J. Fernández Díaz, diputat).

16 personalitats molt diverses, per les idees i per les professions, que tenen en comú el seu origen personal o familiar en altres terres, expliquen la història del seu arrelament a Catalunya. Un gran document humà, amb aspectes biogràfics fins ara desconeguts, que és també un estímul per a la reflexió.