El nom de jívaros és el més popularment conegut per referir-se al poble shuar, que viu a l’Amazònia equatoriana. I va lligat a un antic costum guerrer: la reducció dels caps dels enemics morts en combat. Però no és aquest fet el que ha dut Josep M. Fericgla a viure llargues temporades entre els shuar, sinó el desig d’investigar quins són els processos que duen els shuar a conèixer i interpretar el món d’una determinada manera –que no és la racional, pròpia dels pobles considerats evolucionats– i la importància decisiva que hi tenen les substàncies al·lucinògenes, avui anomenades enteògenes. El consum d’aquests vegetals específics és un element fonamental en la cultura i la mentalitat dels shuar.

Josep M. Fericgla va més enllà de conviure amb els shuar a la selva: després d’haver ampliat els coneixements antropològics sobre les religions, les mitologies i la simbologia, va decidir-se a experimentar personalment els efectes del consum d’aiahuasca i, adoptant com a mestre un shuar xaman, iniciar-se en les tècniques que porten a l’èxtasi xamànic.

Els jívaros, caçadors de somnis és el dietari –il·lustrat amb fotografies– de la vida quotidiana d’un antropòleg amb els shuar i de la seva experiència com a aprenent de xaman.