Fins on pot arribar la ment humana? Es pot mesurar l’energia fisica dels pensaments? Existeix la telepatia? I els somnis premonitoris?

L’últim experiment és una novel·la que Josep Tomás Cabot ha escrit d’acord amb els cànons clàssics: presentació dels personatges, situació dramàtica, desenllaç. Però ha situat l’acció en un marc misteriós, un sanatori psiquiàtric suís, on el director vol fer un experiment que manté en secret. L’autor –que a més de novel·lista és metge– aprofita les teories de Mesmer sobre el magnetisme humà per construir una narració basada en una intriga creixent.

Els protagonistes són el director de l’establiment i dos metges joves, lligats sentimentalment a una malalta, una enigmàtica noia escocesa de divuit anys. I al voltant es mouen una sèrie de personatges molt diversos, perfectament dibuixats, que participen en el joc de tensions, que el novel·lista ha creat amb un gran domini dels recursos del gènere. Fins que l’experiment, desitjat i temut alhora, posa un terrible punt final a la inquietant història.