En un laboratori d’una imaginària Universitat de Catalunya conviuen i treballen tres grups d’investigadors, que entre ells s’anomenen els «moleculars». els «hormonals» i els «dements». Aquests últims es dediquen a la recerca sobre la demència senil i la malaltia d’Alzheimer.

Aquest és l’ambient on passen els fets que Marià Alemany narra a El virus de la glòria, text que ha guanyat el Premi de Novel·la Científica en la seva primera convocatòria, 1994. Els personatges que s’hi mouen sovint lluiten entre ells, impulsats per la necessitat d’aconseguir subvencions i, sobretot, contagiats pel «virus» que els fa sacrificar-ho tot a la glòria científica. I aquest «sigui com sigui» pot arribar a provocar unes conductes i unes situacions terriblement conflictives que la novel·la recrea amb un tractament satíric.

L’originalitat d’aquest llibre és que centra en un àmbit dife­rent. fins ara novel·lísticament poc explorat, els tipus i les passions humanes que són presents arreu.