Per fer reviure el barri del Putxet –on viu des de fa 80 anys–. Elvira Farreras ha escrit «un llibre deliciós que constitueix, al mateix temps, un fragment de les seves Memòries; un llibre fet amb tendresa, humor i poesia. recercant els petits detalls, que gairebé no recorda ningú», diu Joan Perucho en el pròleg d’aquest volum. I s’admira de «la nòmina fabulosa de personatges que hi surten».

Personatges il·lustres de la medicina, les arts. la política i la societat barcelonina, però Elvira Farreras evoca també –amb la suggestió de qui ho ha viscut– les botiguetes, els venedors ambulants, els vigilants del barri, les noies de servei, els captaires, tots els batecs d’uns carrers on tothom es coneixia. I la vida als jardins, i aquells terrats des dels quals es veia, allà al lluny, Barcelona i el mar.

Una primera versió d’aquest llibre, amb el títol «Adéu, Putxet», es va publicar fa dotze anys. Ara, a El Putxet, Memòries d’un paradís perdut, aquell text ha estat revisat i ampliat i constitueix la més completa informació sobre l’evolució urbanística, les històries familiars, els costums i les anècdotes d’un barri –tot un món– que havia tingut una forta personalitat i una gran coherència social i sentimental. Salvador Espriu ha dit d’aquest llibre: «És perfecte. Intel·ligentíssim, ple d’humor, àgil, divertit, sempre interessant».