La neu i els gossos és la primera novel·la que es publica al món inspirada en l’actual i dramàtic conflicte iugoslau. El seu autor és un dels escriptors serbis més prestigiosos i més llegits, un demòcrata contrari al règim totalitarista serbi. La neu i els gossos no ha pogut ser publicada a Sèrbia, on els textos de Vidosav Stevanovié han estat suprimits a les escoles. A partir d’una edició feta a Grècia, immediatament aquesta novel·la ha estat difosa internacionalment des de París, i l’edició en català s’avança a les que apareixeran en altres llengües.

En la primera part d’aquest llibre, «Neu a Atenes», el novel·lista evoca la supervivència a Grècia d’una família que ha fugit del seu país en guerra. Quatre personatges narren, cadascú a la seva manera, allò que hi han viscut.

A la segona part, «L’illa dels Balcans», els habitants d’una ciutat sempre bombardejada –Sarajevo, encara que el nom no es digui– s’han refugiat als soterranis, mentre als carrers lluiten els «defensors» i els «alliberadors»… Vidosav Stevanovié barreja un realisme molt dur –segur que hi ha experiències autobiogràfiques– amb ele­ments fantàstics, i construeix així el gran retaule d’un món amenaçat per gossos negres, símbols de totes les agressions contra la hu­manitat. Perquè el que ha passat a Sarajevo, altres ciutats i paisos ho poden sofrir, i per això La neu i els gossos té un abast universal. I com ha escrit «L’Express», aquesta novel·la «demostra la superioritat que la literatura tindrà sempre sobre els testimonis: només com-prenem la realitat quan és transfigurada per l’art».