Per que tota la gent que s’ha reunit aqui no hi veu? Creuen que distingeixen el dia de la nit només pel soroll d’un metro quan entra a l’estació que hi ha més a prop. Però a prop de què?

S’esforcen a excavar una galeria. Però dubten si ho fan en la bona direcció. Procuren no tocar-se. No parlen amb el guardià, li tenen massa por. No estan segurs ni del temps que passa. Però estan decidits a celebrar l’aniversari d’Olivier.

Són encara capaços de sentir tristesa i alegria?

Són gaire diferents a nosaltres? Alguns van néixer a principis del segle, d’altres, després de la guerra, Olivier té onze anys.

Es fan i es desfan parelles. I per què se n’alegren si algú és enterrat?

Què els ha passat?

Abans és una narració sorprenent i original pel seu plantejament, la creació d’un món màgic que, alhora, és explicat pel novel·lista com si fos absolutament natural i quotidià. «És dificil escapar-se de l’atracció d’aquesta novel.la» (Le Monde).