Va néixer uan nit de Nadal, a Sort, quan el Pallars encara era un racó de muntanya. Josep Pla i Duat, el noi de casa Misseret, va munyir vaques, va fer de pagès i estudià. Fins a convertir-se en metge. Quan ho va ser, no va voler quedar-se a Barcelona, sinó tornar al seu país, per exercir-hi amb passió una medicina tan difícil com plena d’humanitat.

Ara, aquest home sensible i culte ha escrit un llibre que és molt més que la història de la seva vida: és un retaule esplèndid i bategant dels singulars personatges que ha conegut, dels sorprenents recursos amb què ha solucionat els problemes mèdics en condicions precàries, de la vida dels pobles, dels paisatges, els animals, els costums del seu Pallars. Gràcies a El noi de Misseret se salva de l’oblit el món del metge de muntanya, i ens arriba amb la frescor, l’emoció i també el contrapunt d’humor de qui l’ha viscut tants anys, doblement devot de la medicina i del seu país.

Aquest llibre, a més, té una notable suggestió literària. Nèstor Luján assenyala, en el pròleg, que està escrit d’una manera magnífica, amb un llenguatge d’una amenitat sensible, intel·ligent i segura. «Res no mor del tot si se’n fa memòria», diu el doctor Pla, i és cert. Però es pot anar més enllà, encara: fer reviure les coses amb una prosa plena d’esperit i de gràcia.