¿Què tenen en comú les prostitutes medievals, els banyistes de començaments de segle, els presos de les historietes, els servents domèstics? El fet de dur un vestit ratllat, signe de la seva marginació de l’ordre social. Durant molt de temps, la ratlla ha expressat exclusió o condemna.

Però a partir de l’epoca romàntica, les ratlles degradants, sense desaparèixer, es veuen acompanyades per ratlles d’una altra naturalesa, portadores d’idees noves: llibertat, joventut, plaer, humor. Avui, més que mai, hi ha ratlles i ratlles: les dels mafiosos no són les de les samarretes de PIcasso, ni semblen comparables les ratlles de les bates dels escolars, les dels envelats, les de cert vestuari esportiu, les del pas de zebra… ni les calces ratllades que, curiosament, identifiquen sant Josep en algunes pintures antigues: Però Michel Pastoureau ens avisa: en el seu origen, els teixits ratllats indiquen alguna realitat que és fora de la norma establerta.

El vestit del diable és un llibre original i ple de suggeriments, que ens descobreix aspectes sorpenents de fets quotidians que ens envolten.