Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur.
L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí.
Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?
Un viatge delirant per la història del segle XX que fa petar de riure.
8 milions de llibres venuts a 40 països.
Premi al millor llibre dels llibreters suecs.
La pel·lícula s’estrena aquí l’11 de juliol (A Contracorriente Films). Veure el tràiler
Hola,
Visc al Brasil i m’agradaria comprar els ebooks del Jonas Jonasson en català? Em sabrieu indicar com puc aconseguir-ho? Gràcies
Hola Santi,
En un principi els podràs comprar tant a Amazon.com com a Apple. Si no poguessis trobar-los, ens ho dius, que ho revisarem. Gràcies.
Bona dia, tinc a les meves mans un exemplar de la segona edició d’aquest llibre.
La veritat és que em fa “mal d’ulls” la utilització del signe invers d’interrogació (¿) en totes i cada una de les preguntes d’aquest llibre. Veig que en la descripció del llibre també s’utilitza aquest criteri.
Sense ser especialista en la llengua catalana, investigant una mica per internet, he descobert que l’ús d’aquest signe està acceptat en català tot i que l’IEC en desaconsella el seu ús habitual si no és per remarcar el sentit d’interrogació quan no està clar dins la frase.
La veritat és que m’ha xocat bastant, i em semblaria estrany ser la única persona a qui se li fa feixuga la lectura per aquesta causa.
M’agradaria saber el per què de la utilització del signe “¿”. Em podríeu explicar el criteri utilitzat en la traducció?
Gràcies
Hola Helena,
Gràcies pel teu comentari. El català, a diferència d’altres llengües, no té marques sintàctiques d’interrogació que ens permetin detectar si la frase que estem començant a llegir és interrogativa o no, de manera que de vegades, quan arribem al final, ens adonem que no l’hem llegit amb l’entonació correcta. Tot i que l’IEC proposa posar l’interrogant inicial només en frases d’entonació complexa o frases molt llargues, hi ha opinions tan autoritzades com la de Joan Solà que són partidàries de fer-lo servir sempre. A la Gramàtica del català contemporani, per exemple, el mateix Solà diu al pròleg:
“Hem optat per l’ús sistemàtic dels signes d’obertura d’interrogació i d’exclamació, convençuts que en una obra com aquesta era la millor solució, a la vista dels múltiples casos en què es presentava una lectura poc transparent i si no volíem adoptar la pràctica vacil•lant generalitzada des de fa més d’un segle.”