[…] prendre-se-la. Cosetes per l’estil. I quan una s’espera trobar-se una mena de poca-soltada com L’avi de cent anys que va saltar per la finestra, resulta que es troba un tros de llibre que hauria de traduir-se a tots els idiomes del món […]
Fago
Hola,
Visc al Brasil i m’agradaria comprar els ebooks del Jonas Jonasson en català? Em sabrieu indicar com puc aconseguir-ho? Gràcies
Hola Santi,
En un principi els podràs comprar tant a Amazon.com com a Apple. Si no poguessis trobar-los, ens ho dius, que ho revisarem. Gràcies.
Bona dia, tinc a les meves mans un exemplar de la segona edició d’aquest llibre.
La veritat és que em fa “mal d’ulls” la utilització del signe invers d’interrogació (¿) en totes i cada una de les preguntes d’aquest llibre. Veig que en la descripció del llibre també s’utilitza aquest criteri.
Sense ser especialista en la llengua catalana, investigant una mica per internet, he descobert que l’ús d’aquest signe està acceptat en català tot i que l’IEC en desaconsella el seu ús habitual si no és per remarcar el sentit d’interrogació quan no està clar dins la frase.
La veritat és que m’ha xocat bastant, i em semblaria estrany ser la única persona a qui se li fa feixuga la lectura per aquesta causa.
M’agradaria saber el per què de la utilització del signe “¿”. Em podríeu explicar el criteri utilitzat en la traducció?
Gràcies
Hola Helena,
Gràcies pel teu comentari. El català, a diferència d’altres llengües, no té marques sintàctiques d’interrogació que ens permetin detectar si la frase que estem començant a llegir és interrogativa o no, de manera que de vegades, quan arribem al final, ens adonem que no l’hem llegit amb l’entonació correcta. Tot i que l’IEC proposa posar l’interrogant inicial només en frases d’entonació complexa o frases molt llargues, hi ha opinions tan autoritzades com la de Joan Solà que són partidàries de fer-lo servir sempre. A la Gramàtica del català contemporani, per exemple, el mateix Solà diu al pròleg:
“Hem optat per l’ús sistemàtic dels signes d’obertura d’interrogació i d’exclamació, convençuts que en una obra com aquesta era la millor solució, a la vista dels múltiples casos en què es presentava una lectura poc transparent i si no volíem adoptar la pràctica vacil•lant generalitzada des de fa més d’un segle.”