Els versos satírics que havia escrit Josep Maria de Sagarra circulaven oralment en determinats ambients, i la memòria popular suplia, sovint, l’absència del text imprès.

Aquets llibre va ser esperat durant anys, i des de la seva aparició (1989) se n’han fet cinc edicions. La sisena, revisada. Encara que les col·laboracions de Sagarra a El Be Negre es van fer famoses, per l’agudesa satírica i per la magistral fluïdesa i plasticitat dels versos, una bona part dels més agosarats quedaven inèdits. La raó, diu Permanyer, és que la Barcelona burgesa d’aquella època feia gairebé impossible que segons quins poemes veiessin la llum pública.

En aquest volum es reuneix l’obra satírica en vers de Sagarra: la gent que recitava, la descoberta en àlbums particulars, la divertida, escandalosa i imaginativa Balada de Fra Rupert, de la qual en circulaven còpies mecanografiades.

Aquests Poemes satírics retraten sarcàsticament personatges famosos en la història del país, de manera que al costat de la gràcia literària dels versos cal destacar el seu interès com a document satíric d’una gent i d’una època.

Lluís Permanyer ha recopilat els versos i n’explica l’origen i quina relació tenen amb personatges concrets.