Han passat molts anys, i un home recorda la seva trasbalsada infantesa a l’illa Maurici: el destí del pare i de la mare, els seus germans, les corredisses sota les pluges torrencials… Fins que un dia la presó de l’illa s’omple de misteriosos deportats. ¿D’on vénen, qui són? El petit Raj s’arrisca a fer un amic, David, que ha vingut d’aquell altre món.

A vegades, l’amistat pot sobrevolar els drames, i la novel·lista té l’art de posar en la veu del narrador que recorda els fets el to d’una balada. Allò que ha passat fa anys ens arriba amb una emoció plena de recança.

«A vegades, fins les llàgrimes tenen bon gust», ha dit Le Figaro Littéraire de Nathacha Appanah.

Traduïda ja a 16 idiomes, L’últim germà és una història que entra per la pell.

Premi de Novel•la FNAC a França, 2007.