«El temps va passant, però la festa segueix»

Amb aquesta afirmació vital acaba Josep M. Espinàs el pròleg d’aquest llibre.

En l’obra literària d’Espinàs hi ha una línia «memorialista», al llarg de la qual parla de les seves experiències personals i del món que les envolta. S’hi inclouen sens dubte El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, publicat quan l’escriptor va fer 65 anys i del qual Joan F. Mira va dir: «Me l’he llegit i rellegit, i he intentat aclarir per què aquest llibre em fa pensar tant.»

Després, havent passat dels 73 anys –expectativa de vida estadísticament previsible–, va escriure Temps afegit, un document íntim i literari subtitulat «Com un autoretrat», amb gran acceptació per part de la crítica i els lectors.

Ara, l’autoretrat es consolida amb I la festa segueix. Amb 82 anys publica un text ple d’observacions i reflexions sobre els fets de la vida –la de la societat i la seva– exposades amb precisió, profunditat i una calma lluminosa.

A cada prosa s’hi pot trobar aquell accent personal, aquella agudesa –a vegades amb un to irònic– i aquella qualitat humanística que el defineixen com un dels escriptors més coherents del nostre temps.

I la festa segueix. També per als seus lectors.