Ja fa deu dies que Keith ha tancat les persianes de casa seva i viu amagat sota l’escriptori. Pensa quedar-s’hi dues setmanes més per fer veure que ha marxat de viatge amb el seu avi. Tant ell com el seus quatre germans han estat criats per un avi excèntric que, com a regal per celebrar els seus vuitanta anys, ha demanat als néts un viatge a la Xina. Keith ha estat el germà escollit per acompanyar-lo i no s’hi veu amb cor. Però el seu pla s’esguerra quan al contestador se sent una veu que reclama la seva presència en un hospital d’una ciutat propera: l’avi és mort.

Atrapat dins la seva pròpia mentida, en Keith decideix, sense sortir de sota l’escriptori, endegar una estratègia per convèncer els seus germans que ell no ha abandonat l’avi ni un moment i comença a escriure unes llargues i animades cartes des de la Xina.

I és entre aquesta inventiva prodigiosa i convincent de les cartes i també els records reals de la infantesa que descobrim un vell rondinaire, tossut i que sempre vol tenir raó.