Després de diversos viatges per la península, Espinàs ha tornat a caminar per Catalunya.

L’itinerari per l’Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D’Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices.

De l’observació a la reflexió, també.

I un punt d’ironia.

Arribant a Alcover, amb cotxe, l’aturen els mossos d’esquadra. Ha d’ensenyar el carnet. Podrà continuar però pensa: «Demà seré un caminant, i a un caminant no se li demana el permís per anar a peu, ni ha de passar controls d’alcoholèmia, ni portar un triangle fosforescent per si s’atura al marge d’un camí. No ha de dur roda de recanvi, ni un intermitent per indicar que gira cap a una drecera ni el podran multar per excés de velocitat.»

«Podré aparcar on em sembli, l’únic cinturó que he de dur cordat és el dels pantalons, però no és obligatori. No em fotografiarà cap radar… Estic a punt, doncs, de ser un home lliure.»