Boston – Barcelona
Enric Blanco Alberich, fill de la Barceloneta, deixà la seva ciutat el 4 d’octubre de 1907 com a polissó d’un bergantí-goleta que feia la carrera d’Amèrica. Després d’algunes travessies marítimes es va instal·lar als Estats Units. Es va casar i va tenir una filla, Evalú.
Als anys vint, els dels grans aventurers i dels raids aeris i marítims, Blanco va tenir una obssessió: aconseguir un veler per a travessar l’Atlàntic i tornar a la seva ciutat. Amb la seva dona Mary i la petita Evalú, nom amb què també va batejar el seu petit balandre es va llençar a l’oceà i després d’una aventura increïble va entrar com un heroi al port de Barcelona el migdia del 5 d’octubre de 1930.
De grumet a capità, el professor Blanco va aconseguir el seu somni… però després de la rebuda triomfal no va ser capaç d’arrelar a la seva terra. Insatisfet, l’aventurer va marxar un matí en secret per no tornar mai més…
Pròleg i epíleg de Sergi Doria. Un èxit editorial de l’any 1931, ara recuperat.
- Edicions La Campana, 2006
- Número 272
- PVP 14,00
- 176 pàgs.
- ISBN 84-95616-93-9
- 1 edició
- Traducció
-
M’explico. De la investidura a l’exili
El somriure de Mandela
Fago
Elles són la meva sort
-
El nen perdut
Wikileaks per dins
Nascuts per córrer
L’assassí del làser
-
Arrels nòmades
L’última Fira de Salàs
Esquizo
Estic prenyat
-
El meu ofici
Informe al difunt
Relacions particulars
Memòries d’un espectador
-
M’explico. De la investidura a l’exili
Els homes
Tu no ets una mare com...
L’avi Ninus
-
El somriure de Mandela
Fago
Fago
Elles són la meva sort
-
El nen perdut
Wikileaks per dins
Nascuts per córrer
L’assassí del làser
-
Arrels nòmades
L’última Fira de Salàs
Esquizo
Estic prenyat


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.