Enric Blanco Alberich, fill de la Barceloneta, deixà la seva ciutat el 4 d’octubre de 1907 com a polissó d’un bergantí-goleta que feia la carrera d’Amèrica. Després d’algunes travessies marítimes es va instal·lar als Estats Units. Es va casar i va tenir una filla, Evalú.

Als anys vint, els dels grans aventurers i dels raids aeris i marítims, Blanco va tenir una obssessió: aconseguir un veler per a travessar l’Atlàntic i tornar a la seva ciutat. Amb la seva dona Mary i la petita Evalú, nom amb què també va batejar el seu petit balandre es va llençar a l’oceà i després d’una aventura increïble va entrar com un heroi al port de Barcelona el migdia del 5 d’octubre de 1930.

De grumet a capità, el professor Blanco va aconseguir el seu somni… però després de la rebuda triomfal no va ser capaç d’arrelar a la seva terra. Insatisfet, l’aventurer va marxar un matí en secret per no tornar mai més…

Pròleg i epíleg de Sergi Doria. Un èxit editorial de l’any 1931, ara recuperat.