«L’agost de 1917, els qui van veure l’oficial Ayala embarcar-se al vaixell correu de la Transatlántica, a Cadis, no podien sospitar que aquell jove arribaria a ser tan odiat. No imposava gaire. Només tenia vint anys, tot just acabava de sortir de l’adolescència. Curt de talla i escanyolit, s’havia deixat bigoti, com era moda entre els militars.»

Sota aquesta aparença gris s’amagava el cruel tinent que amb el temps va atemorir els habitants de la Guinea Espanyola: Julián Ayala Larrazábal, també anomenat abé, el dolent pels qui el patien. Es pot dir que la seva carrera és paral·lela a l’aventura salvatge que la metròpoli va emprendre a l’Àfrica equatorial: el genocidi, la corrupció i el tràfic encobert d’esclaus hi van ser el pa de cada dia des que va començar la Gran Guerra i fins ben entrat el segle XX. En pocs anys, Ayala va deixar de ser un simple subordinat per convertir-se en el despietat home de confiança dels governadors de la colònia.

Un guàrdia civil a la selva il·lumina les ombres d’un personatge que mereix un capítol propi a la tèrbola història del colonialisme espanyol. Amb aquest llibre, Gustau Nerín fa el retrat d’un país on, amb el pretext d’apropar-hi la civilització, es cometeren atrocitats que van quedar impunes i que molt sovint s’han silenciat.