Els Dies Feliços
Què pot impulsar un home de 35 anys a viure en una residència de vells? No fuig del món quotidià per cap problema. Ingressa a «Els Dies Feliços» per amor a la vida, precisament, i li fascina la necessitat d’estimar i de ser estimat que tothom conserva fins al final.
A Els Dies Feliços el protagonista es mira, la vida com una pel·lícula, amb els seus personatges –entranyables, tendres, caricaturescos– i els descriu amb un estil net, una ironia agredolça, un somriure. «Una novel·la admirable de pudor i d’intel·ligència», ha dit la crítica.
Hi ha escenes –les excursions col·lectives, les festes a la residència– que fan pensar en el mag Merlin i en Mary Poppins. Però Els Dies Feliços és, sobretot, «una novel·la sorprenent servida per una escriptura viva, on hi ha una malícia tendra, un punt de cinisme gairebé acariciador»
- Edicions La Campana, 2005
- Número 254
FORA DE CATÀLEG - PVP 12,00
- 120 pàgs.
- ISBN 84-95616-75-0
- 1 edició
- Traducció de Berta Pedemonte
-
L’analfabeta que va salvar un país
Victus
La lladre de llibres
El Nadal del comissari Ricciardi
-
El Projecte Rosie
La veritat sobre el cas Harry...
Victus
La tardor del comissari Ricciardi
-
L’avi de 100 anys que es...
Elles són la meva sort
La primavera del comissari Ricciardi
Jo sóc el missatger
-
Anys de prosperitat
L’hivern del comissari Ricciardi
Wikileaks per dins
L’hivern rus
-
Mare
Fungus
Una història negra
L’extraordinària família Telemacus
-
Tota una vida
El truc
Ho sé tot de tu
Sota l’aigua
-
Pólvora i canyella
Una fuig, l’altra es queda
El llibre dels Baltimore
Història del nou cognom
-
Charlotte
L’amiga genial
Vae Victus
Vae Victus
Comentaris


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.