Què pot impulsar un home de 35 anys a viure en una residència de vells? No fuig del món quotidià per cap problema. Ingressa a «Els Dies Feliços» per amor a la vida, precisament, i li fascina la necessitat d’estimar i de ser estimat que tothom conserva fins al final.

A Els Dies Feliços el protagonista es mira, la vida com una pel·lícula, amb els seus personatges –entranyables, tendres, caricaturescos– i els descriu amb un estil net, una ironia agredolça, un somriure. «Una novel·la admirable de pudor i d’intel·ligència», ha dit la crítica.

Hi ha escenes –les excursions col·lectives, les festes a la residència– que fan pensar en el mag Merlin i en Mary Poppins. Però Els Dies Feliços és, sobretot, «una novel·la sorprenent servida per una escriptura viva, on hi ha una malícia tendra, un punt de cinisme gairebé acariciador»