Elisa Kiseljak
“Aquesta novel·la està escrita sense odi.”
A Elisa Kiseljak, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.
Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L’amic del pare ha fet plorar Elisa Kiseljak i després li ha dit: “Si deixes de plorar et regalaré un braçalet de plata”.
Ningú s’adona del que ha passat. Elisa Kiseljak està una mica estranya i prou. Fins que comença a fer-se gran i un dia truca a la seva mare i li demana, espantada: “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.
I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies.
Diu l’autora al lector: “Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable. Però no es podia dir de cap altra manera: Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom perquè no se li oblidi”.
“Aquesta novel·la està escrita sense odi”, sí. Però amb aquella alta qualitat literària que sap donar a la delicadesa una força trasbalsadora.
- Edicions La Campana, 2005
- Número 251
- PVP 11,00
- 96 pàgs.
- ISBN 978-84-95616-72-2
- 1 edició
- Traducció
-
L’analfabeta que va salvar un país
Victus
La lladre de llibres
El Nadal del comissari Ricciardi
-
El Projecte Rosie
La veritat sobre el cas Harry...
Victus
La tardor del comissari Ricciardi
-
L’avi de 100 anys que es...
Elles són la meva sort
La primavera del comissari Ricciardi
Jo sóc el missatger
-
Anys de prosperitat
L’hivern del comissari Ricciardi
Wikileaks per dins
L’hivern rus
-
Mare
Fungus
Una història negra
L’extraordinària família Telemacus
-
Tota una vida
El truc
Ho sé tot de tu
Sota l’aigua
-
Pólvora i canyella
Una fuig, l’altra es queda
El llibre dels Baltimore
Història del nou cognom
-
Charlotte
L’amiga genial
Vae Victus
Vae Victus


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.