Què tenen en comú els esports de risc, els espectacles multitudinaris d’un cantant pop, els videojocs agressius, les festes rave, els missatges de bona part de la publicitat actual? Que ens volen fer «vibrar».

Cada dia necessitem, sembla, més dosis d’adrenalina. Les nostres vides són sacsejades per les imatges banalitzades de la violència –l’atemptat contra les torres de Nova York, les tor-tures a l’Iraq– o per les impúdiques confessions personals televisades. Per tot allò que ens provoca una excitació, una commoció.

La societat, doncs, està seduïda per unes «sensacions fortes» que actuen com una droga –amb els seus fabricants, distribuïdors i consumidors. Però la capacitat de sentir és una altra cosa.

Això és el que examina i explica Michel Lacroix en aquest llibre. Avui l’emoció triomfa i és objecte d’un veritable culte. Però quina mena d’emoció? Podria ser que fóssim cada vegada més excitables i menys sensibles?