«Sóc d’una tribu nòmada que des de sempre es mou per un desert que té les dimensions del món. Els nostres països són oasis que abandonem quan la font s’exhaureix. Més enllà de les generacions, dels mars, de la Babel de les llengües, l’únic que ens relliga és el murmuri d’un nom…»

D’aquesta odissea neix el projecte d’Amin Maalouf: explorar la història dels seus, ressuscitar el destí d’aquesta «tribu» Maalouf que, a partir del Líban, s’escamparà per tot el món, fins a les Amèriques. En aquesta aventura que supera un segle, el novel·lista de La Roca de Tànios i de tants altres llibres convoca els morts, els vius, els avantpassats, els fantasmes. Els segueix a través de les convulsions de l’Imperi otomà i narra aquesta diàspora de místics, franc maçons, professors, comerciants, somiadors, políglotes i cosmopolites.

El que el lector troba en aquestes pàgines és més que una extraordinària història familiar, amb personatges fora del corrent: també s’hi revela l’evolució de les persones, dels costums i de les idees en un món molt mal conegut.

Maalouf sap que aquella sang febril corre per les seves venes, i que només sent-hi fidel pot ser ell mateix. És possible que Orígens no sigui una novel·la, sinó un retaule tallat en la història? Orígens és un cant d’amor a una família que és l’única pàtria d’aquest escriptor de l’exili.