L’any 1935 va ser un any trepidant a Barcelona i arreu d’Europa. Carles Sentís tenia només 24 anys, i ja era un periodista molt llegit. Amb el seu estil precía i lleuger se separa dels cronistes més poètics i embafats.

Bona part d’aquest llibre està dedicada als reportatges que Sentía envia des de París amb el triomf del Front Pppular, o des de Roma, amb la crònica del feixisme –hi ha un retrat magistral i burleta de Mussolini– i l’impacte de la guerra d’Abissínia. O Barcelona, de la qual Sentís retrata personatges pintorescos com el “boxeador literato”, o en Pep de l’Aràbia.

Com diu Julià Guillamon en el seu rigorós i lúcid pròleg: “La distància no és tan gran com podria semblar a primera vista. Molts dels elements que l’any 1935 es presenten com a símptomes d’una nova època, els tornem a trobar en les guerres i els diaris d’ara. I més enllà del seu valor del testimoni i del seu caràcter precursor, molts d’aquests reportatges són peces de gran nivell: pel seu estil ràpid, per la ironia amb què tracta els temes, per la manera com destria els replecs de cada situació i reflexiona sobre les ficcions que emmascaren la realitat.

En el plet interminable sobre el valor literari del periodisme, aquests reportatges ofereixen un poderós argument a favor del reporter que sap cposar els signes del temps i descriu l’ànima moderna millor que cap novel·lista”