A peu per la Costa da Morte
Laxe, Camelle, Camariñas, Muxía, Lires, Corcubión, Fisterra… Noms que ens van arribar juntament amb les notícies sobre el chapapote. Què hi havia darrere d’aquests noms? Què pensava la gent, com vivia? Josep M. Espinàs ha caminat de poble en poble per la Costa da Morte, amb la mar a tocar, per un dels paisatges més bells, més imposants, més dramàtics de l’Atlàntic.
Una costa de temporals, de marees «vives», de naufragis. «No sé quina força té la droga, però el mar…» ha sentit dir Espinàs a un mariner. També la costa de l’emigració: «aquí se coge mucho la maleta», li diuen a Camelle.
Hi ha boniques postals de Galícia, amb fars i onades espectaculars que trenquen contra les roques. Però la Costa da Morte que ha vist Espinàs és molt més que això. Ha descobert perquè a Xosé li diuen Xiba, que hi fa, a Muxía, Lorena l’alema-nya, l’espai solitari i magnètic, entre terra i mar, del cementiri dels Anglesos.
I arribar finalment a Fisterra, on comença el Més Enllà.
- Edicions La Campana, 2004
- Número 227
- PVP 15,00
- 288 pàgs.
- ISBN 978-84-95616-42-5
- 2 edició
- Traducció
-
Fago
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Nascuts per córrer
-
Blanc bo busca negre pobre
El club dels perfectes
L’assassí del làser
Arrels nòmades
-
I la festa segueix
A peu per Múrcia
El factor humà
La dictadura de la incompetència
-
Esquizo
Estic prenyat
El meu ofici
Informe al difunt
-
Mare
Els homes
Parir con humor
Parir amb humor
-
Tu no ets una mare com...
La vella capitana
L’amic president
L’avi Ninus
-
Moments estel·lars de Catalunya
Els escarxofats
Fago
Fago
-
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Wikileaks per dins
Nascuts per córrer


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.