Un estudiant barceloní de filosofia, que després de començar la guerra civil es converteix en secretari general de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, renuncia al càrrec quan criden la seva lleva. I així li toca incorporar-se a una unitat de procedència anarquista els dies de la batalla de Terol. Aquell soldat serà després el catedràtic Miquel Siguan i professor convidat per diverses universitats d’Europa i Amèrica.

La guerra als 20 anys no és el llibre d’un protagonista militar o polític, ni d’un historiador. Un jove soldat –que no és un noi qualsevol– va escriure aquesta crònica poc després d’acabada la guerra. Hi narra la vida al front, observant-la amb una mirada lúcida, irònica i compassiva a la vegada. I així, en aquestes pàgines, és capaç de mostrar l’extraordinària varietat de les aventures individuals, l’embrutiment col·lectiu i la dignitat personal, el desencant que acompanya les victòries i l’heroisme que permet suportar les derrotes.

Aquest testimoni, concretat en un esplèndid estil narratiu, descobreix aspectes inèdits d’una guerra, però en el fons parla de totes les guerres, passades i futures. Document, literatura i pensament. Un llibre escrit amb llibertat, comprensió de l’altre –de tots els «altres»–, on no hi falta l’humor ni la tendresa.