Sebastián el Litro, Andrés el Cuco, Francisco el Fanfarrilla, Juan el Salmonete… En els petits pobles de Sierra Mágina, a Jaén, Josep M. Espinàs ha trobat i ha escoltat les veus –les vides– d’uns personatges que li han ofert els seus diversos autoretrats. Irònics, tendres, estremidors.
En aquest llibre ressona un món que no és el dels tòpics andalusos, perquè la matèria de la narració és la mirada de prop, la immersió oberta a tots els estímuls. Lluny del turisme i dels prejudicis, Espinàs aconsegueix que una ignorada Andalusia aparegui en aquestes pàgines amb el seu propi caràcter, tan diferent del que es manifestava en el llibre del seu viatge per Galícia.
Terra d’oliveres al peu de les esquerpes muntanyes; escenari dels llunyans combats entre cristians i musulmans, i de les històries dels «maquis» en la postguerra; el misteri de les famoses cares de Bélmez, que van aparèixer fa trenta anys en una casa del poble i que Espinàs ha vist; els records de qui guanyava tres pessetes al mes en un cortijo i l’aplom de qui va emigrar a Alemanya i ara triomfa a les tertúlies…

A peu per Andalusia és el quinzè llibre de viatges de Josep M. Espinàs. La magnífica culminació d’una obra literària amb identitat pròpia.