
El meu Verdaguer
Amb una prosa esplèndida, Josep Maria de Sagarra evoca el dia, ell era un nen de vuit anys, que va voler anar a l’enterrament de Verdaguer. I el descobriment, de petit, dels versos de mossèn Cinto, «l’únic poeta català llegit de debò» en aquella època. Però alhora malentès i fins i tot menystingut en els cercles intel·lectuals durant els últims anys de la seva vida, i també després de la seva mort.
Un Sagarra adult i lúcid superà aquella onada de desafecte dels iconoclastes i dels qui van convertir el cas Verdaguer «en un vulgaríssim motiu de demagògia i de reacció». I va saber veure que no es podia entendre res si se separava el poeta de l’home.
En el pròleg a un dels dos textos que aquí es reediten, Maurici Serrahima fa l’elogi de la capacitat de Sagarra com a crític. Però, a més, en aquestes pàgines apareix el magistral domini que té Sagarra de l’art de recrear l’aire d’un temps i de retratar tots els personatges que es movien –enduts per passions diverses, o simplement desorientats– al voltant de Verdaguer.
Verdaguer i Sagarra, els dos poetes més populars de Catalunya, junts en aquest llibre.
- Edicions La Campana, 2002
- Número 199
- PVP 11,00
- 160 pàgs.
- ISBN 84-95616-20-3
- 2 edició
- Traducció
-
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Nascuts per córrer
-
Blanc bo busca negre pobre
El club dels perfectes
L’assassí del làser
Arrels nòmades
-
I la festa segueix
A peu per Múrcia
El factor humà
La dictadura de la incompetència
-
Esquizo
Estic prenyat
El meu ofici
Informe al difunt
-
Mare
Els homes
Parir con humor
Parir amb humor
-
Tu no ets una mare com...
La vella capitana
L’amic president
L’avi Ninus
-
Moments estel·lars de Catalunya
Els escarxofats
Fago
Fago
-
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Wikileaks per dins
Nascuts per córrer


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.