Amb divertida agudesa, usant com a eina satírica, uns versos tan vius com d’impecable qualitat, Miquel Desclot retrat els més diversos «tipus típics», si es pot dir així, que belluguen al nostre voltant -en el camp de la política, la cultura, la societat- i els contrapunta amb d’altres personatges que tenen carn i ossos, i nom, que li serveixen per expressar la seva ironia i, també, els seus afectes.

A més, del capítol de Companyies, del Bestiari pocasolta (que recull «Gent amb ista» i «Gent de ment») i del grup d’Auqes i espantalls, Desclot hi inclou un Jardí Botànic que és una original col·lecció de breus i admirables interpretacions -iròniques i lítiques- del món vegetal.