
A peu per Galícia
Josep M. Espinàs va passar una tarda a Palas de Rei, per observar les colles que anaven cap a Santiago de Compostel·la. L’endemà també va començar a caminar, però cap a la Galícia més amagada, pels camins on no hi ha forasters, la Galícia antiga de les parròquies, les esqueles enganxades als troncs dels arbres, les pastores que porten al prat les vaques de la casa. I també l’home que va ser mariner i té ganes que el desconegut l’escolti quan evoca mars i terres llunyanes.
Julien Gracq, analitzant l’evolució dels gèneres, parla dels escriptors que «annexen nous territoris a la literatura». A A peu per Galícia, Espinàs organitza una narració que sedueix pels retrats dels personatges, per la immersió en el paisatge, per les sensacions i reflexions que neixen del pas del camí i del pas del temps, «amb l’esperança que la vida i la literatura es facin una sola cosa».
Amb els seus catorze llibres de viatges, es pot dir justament que Espinàs ha annexat a la literatura no solament territoris geogràfics sinó gèneres o territoris narratius.
- Edicions La Campana, 2002
- Número 195
- PVP 13,00
- 264 pàgs.
- ISBN 978-84-95616-11-1
- 3 edició
- Traducció
-
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Nascuts per córrer
-
Blanc bo busca negre pobre
El club dels perfectes
L’assassí del làser
Arrels nòmades
-
I la festa segueix
A peu per Múrcia
El factor humà
La dictadura de la incompetència
-
Esquizo
Estic prenyat
El meu ofici
Informe al difunt
-
Mare
Els homes
Parir con humor
Parir amb humor
-
Tu no ets una mare com...
La vella capitana
L’amic president
L’avi Ninus
-
Moments estel·lars de Catalunya
Els escarxofats
Fago
Fago
-
Entre els lectors i jo
El nen perdut
Wikileaks per dins
Nascuts per córrer


Escriu el teu comentari
Vols unir-te a la conversa?Agraïm la teva participació.