«De vegades, un paisatge, una lectura, una mirada, una situació ens sorprenen i ens commouen. Potser no sabem per què, però posseeixen alguna qualitat que estimula la nostra percepció o la nostra sensibilitat».

Aquesta reflexió de Miquel Pairolí pot ser compartida per tothom. Però Pairolí és escriptor, i la seva resposta a aquests estímuls són prop de setanta textos breus, que s’ordenen al llarg del pas de l’any, però que no constitueixen pròpiament un dietari sinó suggestius comentaris i interpretacions sobre temes diversos: els hàbits humans, els diversos paisatges, llibres i pel·lícules, el món de les idees i el món dels sentits, l’observació de les persones i l’admiració de les inesperades cartes que tenim a la mà –i als ulls, i al cor– quan ens trobem immersos en l’enigmàtica diversitat de la vida.

La capacitat d’anàlisi de Miquel Pairolí es correspon amb l’alta qualitat de la seva escriptura, que en aquest llibre no s’aplica a la ficció –com en les novel·les El camp de l’Ombra i El convit– sinó a la descripció de la vida i les seves més diverses manifestacions. Com es llegeix en el pròleg de Raimon, Miquel Pairolí s’entronca «en la tradició de l’assaig que inaugurà Montaigne, però amb tot allò que el gènere ha anat adquirint amb tants autors de les diferents literatures occidentals».