Valorar la lentitud és una provocació en els temps que corren –i mai més ben dit. «Corren i corren, els infatigables, són irritants. En un món febril on la mobilitat i la hiperactivitat tenen tant de prestigi, Pierre Sansot defensa la lentitud que permet de viure amb calma, amb consciència, amb plaer, tots els moments i totes les edats de l’existència» (Le Monde).

No és que Sansot sigui partidari de la mandra. El que ens proposa és saber utilitzar la lentitud com una alternativa lúcida a una pressió i un neguit que pot invadir tot el nostre espai vital. I ens suggereix algunes opcions concretes per sentir-nos una mica més lliures, disponibles i amos de nosaltres mateixos.

«Cada pàgina d’aquest llibre deliciós mereix la nostra atenció» (M. L. Roubaud), perquè com diu també la crítica, «no és gens habitual, avui, llegir l’assaig d’un autor que, més que per ell, s’interessa pels altres, i més que enlluernar vol ajudar. A entrenar-nos, per exemple, més en la intensitat que en la velocitat». Le Nouvel Observateur resumeix el llibre de Pierre Sansot amb aquest elogi: «Ens introdueixen l’art de saber viure millor».