Mariner portuguès menyspreat pel seu rei, l’orgullós i tossut Magallanes aconseguirà dur a terme la més prodigiosa navegació de tots els temps. Carles V confia en el seu projecte: trobar, al sud d’Amèrica, una nova ruta que conduirà a les riqueses de l’Orient. El 21 de setembre de 1519, cinc naus, amb 240 homes, salpen de Sevilla.

Les traïcions dels capitans ibèrics, el amotinaments ofegats en sang, les desercions, la lluita amb els indígenes, les violacions i els pillatges, les tempestes, el fred i la fam constitueixen, al llarg del viatge, un seguit de fets i situacions que cap novel·lista hauria gosat imaginar. La convicció de Magallanes és l’únic que permet als mariners resistir, mesos i mesos, dominar la por davant del desconegut i continuar l’arriscat viatge amb l’esperança de trobar el desitjat pas a un altre mar. Desprès de tres anys de dificultats i drames, divuit supervivents, a bord d’un vaixell desballestat, tornaran a Sevilla i testificaran, desprès d’haver fet la primera volta al món de la història, que la terra és rodona.

Un crític literari, seduït per la capacitat evocadora de Barrault, ha dit que aquest llibre s’ha de llegir amb un vas de rom a la mà.