Picasso ho deia: «El cervell de Dalí? Un veritable motor forabord embalat!». I són molts els qui han afirmat que Dalí és «la més gran imaginació d’aquest segle».

El seu amic Robert Descharnes ha reunit en aquest volum una extensa antologia de pensaments i textos breus de Salvador Dalí que plantegen, amb una increïble llibertat i lucidesa, uns punts de vista apassionants sobre l’art, la seva vida, la religió, la política, l’amor, la societat…

S’ha dit que és un mestre de la provocació, però llegint aquests pensaments de Dalí es descobreix que allò que apareix com a provocatiu és, molt sovint, la lògica manifestació d’un intel·ligència penetrant i sorprenent.

D’altra banda, l’escriptura de Dalí és d’una seducció irresistible –l’any 1922, Garcia Lorca ja va predir que estava destinat a fer carrera literària– i tot el que diu és fulgurant, com correspon a uns dels raríssims «bojos viables» que han existit mai, segons ell mateix.

«Odio la llibertat: obliga a escollir».

«Avui, el gust pel defecte és tal que només es troben genials les imperfeccions i la lletjor. Així que una Venus s’assembla a un gripau, els pseudoestetes contemporanis exclamen: «és fort, és humà!»

«No perdis el temps intentant ser modern. Es l’única cosa que malauradament, faci’s el que faci’s, no podràs evitar ser».

«M’importa ben poc que em prenguin per un pintor, un home de televisió o un escriptor. El principal és que hi ha un mite Dalí, encara que sigui incomprès, i encara que sigui completament fals».