Quan l’autor preguntava a algú qui era Villarroel, la resposta habitual era: «…el carrer del Clínic». Va decidir que ell també havia de conèixer millor què havia passat l’onze de setembre de 1714: com s’havia produït la caiguda de Barcelona i la pèrdua de les llibertats catalanes, com lluitaven els barcelonins, què menjaven durant el setge, com vivien els bombardejos i els assalts… «Aleshores se’m va acudir que aquells fets eren un marc esplèndid per a una novel·la».

El rigor històric és absolut. Els moviments de tropes, els noms dels oficials, la descripció de les batalles, tot és veritat. Però al costat de Casanova i Villarroel, Daniel Closa introdueix personatges de ficció, com l’Adrià, un noi a qui Villarroel encarrega una missió molt especial, el misteriós fra Martí, una prostituta que paga molt cara una relació, un espia que passa missatges a l’enemic…

Una pàgina decisiva de la història real i l’atmosfera d’una ciutat durament assetjada, evocades amb la vivacitat i la intriga d’una narració novel·lesca. Aquesta és l’originalitat i l’atractiu de Setembre de passió.