El judici de la crítica de París ha estat rotund: una de les millors novel·les de l’any. Antonio, paleta d’origen portuguès, i Anne-Marie, que treballa en un taller de marroquineria, tenen un fill, Kevin. Un dia, Antonio va a buscar Kevin a l’escola i hi troba la mestra del nen, la senyoreta Chambon. Les seves vides quedaran trastornades per aquest primer contacte entre l’home i la mestra que havia estat violinista.

Jorge Semprún ha escrit: «Us ho asseguro: aquesta senzilla i bella història –trasbalsada/trasbalsadora– florirà en la vostra memòria». Perquè La senyoreta Chambon és la recreació més penetrant dels moviments del desig, i Eric Holder «lliga tendresa i violència amb un fil màgic: l’emoció, que ens fa arribar amb infinita delicadesa» (Le Figaro Littéraire).

«Amb una economia de mitjans, arriba al cor. I això és el gran art» (Alain Dutasta). «Novel·lista de talent excepcional» (Jean-Pierre Tisxon), Holder ens sedueix fins a l’última pàgina.

Més de 70.000 exemplars venuts a França i traduït a diverses llengües.