Tenia catorze anys i ja li deien el Llop. Havia nascut a Dalmàcia cap al 965, entre la bizantina Ragusa i el regne de Sèrbia. El seu poble fou assaltat, els pares assassinats i el jove Llop va ser capturat i convertit en esclau.

El van comprar i, després d’un penós viatge, va conèixer el seu destí: el monestir de Montecassino. S’hi transformà en monjo, però no deixà mai de ser un llop d’astúcia i d’intel·ligència, personatge amoral, fred, mogut per l’ambició, capaç de la més implacable violència física i mental.

Reclòs a Sant Pere de Rodes pels seus crims, i esperant que vingui a salvar-lo el comte d’Empúries, escriu la seva terrible història sense pudor ni remordiments.

Un llop a Empúries és, d’una banda, una intensa novel·la d’aventures, que concentra en l’àmbit d’un monestir totes les passions humanes, en un estil que lliga «Els tres mosqueters» i «Quentin Tarantino». I, de l’altra, Daniel Peñarroja ha aconseguit en aquestes pàgines amb el retrat dels personatges i la descripció dels ambients una evocació profundament suggestiva del món medieval de fa mil anys.

Un llop a Empúries és el descobriment d’un novel·lista de 26 anys amb una gran força narrativa.