Rubèn Mettini construeix, sobre fets històrics i dades arqueològiques, una novella que avança al llarg de dos segles i mig. Comença amb l’establiment d’un poblat iber al litoral del Maresme i continua amb la irrupció dels exèrcits romans i l’arribada, després, dels primers cristians que fugien de les persecucions a Roma.

El món dels primigenis pobladors ibers és un àmbit suggestivament evocat per Mettini, amb descripcions molt acolorides –i documenades– de les formes de la vida quotidiana, les creences, les lluites per l’assentament en uns turons prop del mar. La ficció és un esplèndid fresc històric on apareixen l’ambició, les pors, els amors purs i les violacions, l’afany de supervivència d’una nissaga de la Vall de Canet des del 120 aC fins al 120 dC.

El fil de la història és una estatueta de fang, una deessa de la fecunditat que va passant de generació en generació, creada pels ibers i que fan seva –canviant-li el nom– els romans i els cristians. Els déus de la vall és una original novel·la que, encadenant personatges a través dels segles –Tikitu, Kuno, Golo, Natales Ver…– ens submergeix en el temps dels nostres orígens.