“Els llibreters es preguntaran: on hem de posar aquest llibre? Amb els llibres d’humor? Al prestatge de la sociologia? A la secció dedicada a les obres religioses, o al judaisme, perquè en el llibre hi ha força acudits jueus? Però els elogis d’Oscar Wilde podrien aconsellar posarlo entre els estudis sobre el moviment gai… La teoria literària d’avui diu que un autor és la persona menys indicada per dir com s’ha d’entendre la seva obra. Jo proposaria una distribució equitativa: uns quants exemplars a la secció d’humor, uns quants més a la de religió…” Peter L. Berger, gran figura de la sociologia d’aquest final de segle, demostra des de les primeres ratlles de la introducció que ha escrit un llibre tan rigorós com divertit.

No és un llibre d’acudits –“tot i que n’hi ha, i no perdo l’esperança que el lector rigui de tant en tant”– sinó una reflexió sobre la comicitat com a experiència humana fonamental.

L’humor és universal, no hi ha hagut mai una cultura humana sense humor. Entre d’altres aspectes, Peter L. Berger ens fa veure la comicitat tal com es presenta en la vida de cada dia, també des de la perspectiva de la filosofia, la psicologia i les ciències socials, i ofereix una visió panoràmica de les diverses formes d’expressió de la comicitat: l’humor benigne, la tragicòmedia, l’acudit, la sàtira i l’estrany “món al revés” de la follia medieval.

La comicitat evoca un món en el qual les limitacions de la condició humana desapareixen miraculosament. Es una “promesa de salvació”…