La plaça de Catalunya no havia d’existir. Cerdà no l’havia previst, en el seu pla de l’Eixample. Fins i tot es van començar a construir cases en aquell espai que s’obria prop de les muralles enderrocades. Però podríem dir que alguns homes proposen i el poble disposa, perquè va ser el poble, els barcelonins, qui va decidir que allà hi havia d’haver una plaça, una plaça que es convertiria ben aviat en el centre vital i alhora simbòlic de la nova ciutat.

Lluís Permanyer, que ja ha ofert la Biografia del Passeig de Gràcia, documenta en aquest volum el naixement accidentat de la plaça de Catalunya i la seva també accidentada evolució fins als nostres dies. Evoca els successius i curiosos espectacles i atraccions que s’han presentat al mig de la plaça, els hotels i cafès que li han donat un batec excepcional –com el famós Colón, amb les seves tertúlies–, els moments brillants i els moments dramàtics i, en definitiva, el seu retrat de la plaça de Catalunya és un retrat de l’empenta i les contradiccions de la ciutat, i qui sap si del país.

Nombroses fotografies il·lustren aquesta esplèndida Biografia de la Plaça de Catalunya.