Goliarda Sapienza (1924-1996) va néixer a Catània en una família socialista revolucionària, i d’aquí ve que es digui així. El pare, Giuseppe, advocat sindicalista, fou l’animador del socialisme sicilià fins a l’arribada del fei-xisme; la mare, Maria Giudice, figura històrica de l’esquerra italiana, directora del Grido del popolo, de la qual era redactor Antonio Gramsci, fou la primera dona que va dirigir la Cambra del Treball de Torí, i va anar a la presó amb Benvenuto Terracini per la revolta de 1917 contra la guerra.

Goliarda Sapienza va rebre una formació molt original, a casa, com a alternativa a les escoles del règim. A setze anys entra a l’Acadèmia d’Art Dramàtic amb una beca d’esudis destinada als alumnes actors que li permet entendre Roma, estimar-la i quedar-s’hi per sempre. Durant uns quants anys fou una actriu molt aplaudida en papers pirandelians, famosa pel seu «Ersilia Drei» de Vestire gli ignudi. Treballà sota la direcció de Visconti, Balsetti i Maselli.

Va publicar quatre novel·les que formen part d’un cicle autobiogràfic: Lettera aperta (Milà, Garzanti, 1967) Il filo di mezzogiorno (Milà, Garzanti, 1969), L’Università di Rebibbia (Milà, Rizzoli, 1983) i Le certezze del dubbio (Catània, Pellicanolibri, 1987).