Barcelona, 1918. El 1934 ingressa a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Començada la guerra civil, és designat secretari general de la FNEC, però deixa el càrrec per incorporar-se al front de Terol. En la postguerra gua-nya una càtedra, es trasllada a Londres –on s’interessa per la psicologia social del treball– i quan torna inicia una llarga i intensa activitat docent i d’investigació. Catedràtic de Psicologia, impulsa el moviment que convertirà aquesta assignatura en una facultat. Es dedica a la psicolingüística i publica nombrosos assaigs sobre aquesta matèria, el medi rural, la immigració, etc.
Ha dirigit l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, ha col·laborat amb la UNESCO com a expert en temes educatius i ha format part de la junta directiva d’importants associacions internacionals. Es jubila l’any 1986 i és nomenat professor emèrit. Des de 1987 és membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas i, des de 1993, de l’Academia Europea. Doctor Honoris Causa per les universitats de Ginebra i del País Basc.