Què n’han dit

10.07.2018 | 0 Comentaris

«El gran talent d’Angelika Schrobsdorff consisteix a suggerir les coses. No es perd ni en teories ni en explicacions abstractes. Narra el que ha viscut, i ho explica amb distància i amb una ironia tendra. No s’indigna ni es sorprèn.»
Simone de Beauvoir

«Sempre ens han explicat la història al revés: sempre ens han explicat les vivències de la femme fatale des del punt de vista masculí, i arriba Schrobsdorff i t’explica la seva vida semiautobiogràfica i et diu que l’únic que importa a la vida és bàsicament seduir.»
Librotea

«Resulta molt atractiva aquesta manera de fregar el fulletó sentimental –pel fet d’explicar exclusivament assumptes relacionats amb l’amor i el sexe–. Però no hi cau mai. S’entén molt bé que el llibre escandalitzés, en la seva època. No hi ha dubte que proposava una desviació del patró autobiogràfic masculí: és una dona la que decideix quan comencen les relacions, quan acaben i què n’espera.»
Anna Caballé, El País

«Un fresc sobre la passió, l’erotisme i els tabús en una Europa devastada per la guerra. Un exercici de llibertat amb una bellesa inquietant. No pretén alliçonar-nos. Es conforma mostrant-nos la imperfecció i la fragilitat de l’espècie humana.»
Rafael Narbona, El cultural

«Una vegada més l’atractiu de la narrativa de Schrobsdorff rau en la naturalitat, lluny de circumloquis i complexitats amb què, al capdeltemps, obre el destil∙lat i colpidor de si mateixa a la mirada del lector actual.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«La novel·la clau, escrita amb un estil desimbolt i transparent, ofereix un reportatge íntim dels primers anys de l’ocupació a la part occidental d’Alemanya.»
Der Spiegel 39/1961

«Escriu una frase que sigui veritat!”, s’exigia a si mateix Hemingway. Schrobsdorff ha dedicat la seva vida a escriure només veritats. Ja siguin sorts o desgràcies, ha viscut més que la majoria de la gent. Schrobsdorff es podria comparar a un cirurgià. El seu llapis és un bisturí. Dissecciona la gent exposant la veritat, i per damunt de tot a si mateixa.»
Johannes Mario Simmel (Frankfurter Allgemaine Zeitung, 1992)

 «Poques vegades els trets del destí personal queden tan ben conformats en una novel·la psicoeròtica de tanta intensitat com al relat en primera persona de l’Eveline, una noia mig jueva que amb setze anys viu el final de la guerra des de Bulgària i, havent arribat tot just a l’edat adulta, amb ganes de menjar-se el món i saltant d’aventura en aventura, torna a l’Alemanya ocupada.»
Contracoberta de l’edició alemanya, a dtv.

 

«L’obra del seu debut, ​Els homes, es va considerar escandalosa el 1961 tant pel seu llibertinatge com per la història del seu origen jueu.»
Rundfunk Berlin-Brandenburg, 27/10/2016

 

«Seguint l’ordre que li havia donat la seva mare (“T’has de venjar dels homes alemanys”) i sent fidel a la seva manera salvatge d’estimar (“El meu aspecte era la meva arma”), l’any 1961 va publicar la seva primera novel·la, ​Els homes​, on explica vivències de sòlida base autobiogràfica, psicològicament reveladores, d’una jove que manté relacions amb diversos homes més grans que ella a l’Alemanya de postguerra.» 
Gerrit Bartels, Der Tagesspiegel, 02/08/2016

 

«Més enllà de les seves explosives aventures sexuals, el llenguatge de Schrobsdorff es torna més brillant i acurat amb cada pàgina al llarg de les set-centes que té la seva novel·la autobiogràfica, que submergeix el lector en un veritable xuclador.»
aviva-berlin.de

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>