Què n’han dit

01.10.2016 | 0 Comentaris

«Fet i fet, un llibre extraordinà­riament oportú i actual en temps de mamarratxos que ocupen el poder. Sobretot perquè ens recorda que el gran monstre de la intolerància avança sempre així: dues passes endavant i una enrere.»
IMMA MONSÓ, La Vanguardia

«Un llibre de ben difícil classificació. Alguns podrien considerar-lo una biografia, però el cert és que es llegeix com una novel·la. Com una excel·lent novel·la. Angelika transmet la fascinació per la seva mare, i aconsegueix transmetre al lector tot l’encant i la joia de viure de l’Else. I després és capaç de plasmar l’esfondrament de l’Else i de la seva vida, pas a pas, dia a dia. L’obra d’Schrobsdorff captiva al lector, perquè és la història d’un continent, d’un país i d’un grup ètnic, resumida en la història d’una dona molt especial. Una lectura realment màgica: un autèntic regal que ens reconcilia amb el plaer de llegir.»
GUSTAU NERÍN, El Nacional

«Apasionante. El mejor homenaje a una madre que nunca fue como las otras.»
LORENA FERRO, La Vanguardia

«Tu no ets una mare com les altres, que es va publicar en alemany el 1992 i de seguida va convertir-se en bestseller, és molt més que un relat memorialístic. També és la vibrant evocació d’un món que va quedar fet miques amb l’ascens del nazisme. I, sobretot, és l’intent d’una filla per aclarir a partir dels records i de les paraules qui era la seva mare, una dona tan huracanada en els seus anys gloriosos, i tan endimoniadament miserable al final de la seva vida, que va ser sempre un enigma per a aquells que la van tractar. Una lectura impactant i molt recomanable.»
PERE ANTONI PONS, Ara

«Un testimoni despullat, apassionat, de la història d’una dona i el seu entorn abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. La història de l’Else, una dona alliberada de la religió i del rol femení que se li suposava, que estimava sense límits, egoistament, bojament, imbuïda d’una llibertat intel·lectual i emocional tan atractives, és la d’algú que sembla que va decidir divertir-se fins a morir. La seva és una vida increïble enmig d’un món tràgic. Un món que torna a assemblar-se al d’avui.»
IGNASI ARAGAY, Ara

«Encaramado ya entre los más vendidos, se postula como uno de los libros del año.»
ANNA ABELLA, El Periódico

«Una altra sorpresa molt favorable. La història és bella, malgrat el seu vessant tràgic.»
ROBERT SALADRIGAS, La Vanguardia

«Una novel·la que ens recorda que, malgrat tot, la vida es bella i cal viure-la intensament.»
JORDI MILIÀN, L’Illa dels Llibres

«Un llibre molt ben escrit que, com la Suite Francesa de Nemirovsky, es pot convertir en un clàssic.»
JORDI ANGLADA, Llibreria Anglada

«Recomanada pel boca­-orella, es va convertir en un dels llibres de l’estiu. Acaba de rebre el premi Llibre de l’Any del gremi de llibreters de Madrid. L’addicció que genera la novel∙la és proporcional a la necessitat de respostes sobre els prototips de famílies.»
NÚRIA ESCUR, La Vanguardia

«Conté aquell ingredient màgic que es troba a les confessions a cau d’orella.»
ALBERT VITÓ, traductor

«¿Qué me hace pensar en Mozart y sus óperas leyendo el potente libro de Schrobsdorff? La sensación de estar ante una soberbia novela expresionista que parece clásica pero no lo es. Como no lo son las partituras de Mozart.»
ROBERT SALADRIGAS. La Vanguardia

«Fascinante, abrumador, único.»
ANDRÉS TRAPIELLO, El País

«Estamos tan enganchados en el devenir de la trama, en la estructura sostenida sobre saltos temporales, en los desarrollos psicológicos de la contradictoria heroína y sus no menos contradictorios amantes, que aceptamos que los procedimientos de observación son los propios de una novela fuera de lo común, absolutamente absorbente.»
LOURDES VENTURA, El Cultural

«De la novela ganadora de Angelika Schrobsdorff, el jurado ha reconocido cómo la autora reconstruye la vida real e inconformista de su madre, una mujer nacida en una familia de la burguesía judía de Berlín, liberada de los prejuicios de su tiempo.»
Gremi de Llibreters de Madrid, que li ha atorgat el premi al Llibre de l’Any 2016.

«Anglika Schrodsdorff, tú no eres como otras hijas. La madre de Angelika tuvo una vida digna de convertirse en literatura, pero el mérito de esta historia, con una prosa cuidada, no es que el argumento esté basado en la vida de Else, sino en que es su hija quien la cuenta. Para que una madre no sea como las demás tiene que ser libre, y eso siempre someterá a sus hijos a una contradicción: ¿admirar a la madre mágica, o detestar a la madre inconstante? Porque la libertad parece incompatible con la maternidad, y es en este punto donde me detengo. Angelika ha conseguido ser justa con la libertad y la personalidad de su madre sin caer en reproches ni autocomplacencia.»
JENN DÍAZ, ABC

«Este libro es una prueba de amor a la madre. Sólo que su autora lo escribió a los 65 años (fue en 1992), cuando la mujer que la crió llevaba cuarenta y tantos años muerta y su memoria había fermentado en algo diferente. Su relato es más complicado, más sutil y más doloroso pero tan conmovedor como las primeras letras de un hijo en una hojita.
»Para los que aún no tengan claro qué es Tú no eres como otras madres, aquí va una explicación grosera: si tomamos El gran Gatsby de Fitzgerald; Ella, tan amada, de Mazzucco; Suite francesa de Némirovsky; Adiós a Berlín, de Isherwood; y Paseos por Berlín de Hessel y lo mezclamos todo en un libro, el resultado será algo parecido al texto de Schrobsdorff.
LUIS ALEMANY, El Mundo

«El aura y la fama de esta novela crecen. Algunos lectores se preguntan cada poco si el presente puede ofrecernos libros a la altura de los clásicos; pues bien, he aquí la respuesta, y no exageramos. Emocionante gran literatura.»
El boomeran(g), blog

«Una novel·la enormement important, necessària i significativa.»
JOHANNES MARIO SIMMEL, Frankfurter Allgemeine Zeitung

«La mare com a trencaclosques. Plena de compassió i admiració, però amb mirada crítica, Schrobsdorff retrata la seva mare –fascinant i forta i, al mateix temps, plena de debilitats i incoherències– i explica les seves múltiples vides. Una dona que, sens dubte, no era com les altres dones.»
CHRISTA MAASEN, Westdeutsche Zeitung

«Un llibre que no pots parar de llegir.»
PETER KASTNER, Schwäbische Zeitung

«¡Un llibre que commou!»
MONIKA DECKER, Kölner Illustrierte

«Les sinceres i intel·ligents descripcions generen un compassiu, però gens sensibler, retrat d’una mare que, gloriosament i tràgica, no era com les altres mares.»
Publishers Weekly

«Hi ha dones a qui ens hauria agradat conèixer. Dones com l’Else Schrobsdorff, una combinació del bo i millor del que una certa Europa, en un moment particular del segle XX, va ser capaç d’oferir: l’amor per les arts i la literatura, el gaudi de la vida, la passió per la llibertat.»
MARIANNE PAYOT, L’Express Livres

«Un document commovedor sobre el Berlín d’entreguerres que ha tingut un èxit immens a Alemanya, i amb raó.»
RUTH VALENTINI, Le Nouvel Observateur

 

 

 

TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES. Comentari del traductor

El llibre ens explica la vida de l’Else, la mare de l’autora, i des de bon principi detectem una existència singular, abans i tot que es comencin a entreveure els temps convulsos que li va tocar viure. Aquesta singularitat té com a punt de partida una identitat que en la seva època, fa un segle, no era gens habitual: l’Else viu més enllà de les convencions socials, de les fronteres de gènere, de classe, de religió i d’ètnia, en un moment en què no se’n deia ètnia sinó raça. Uns temps en què es van cometre disbarats que es van justificar amb diferències que la protagonista és incapaç de percebre. Tenim, per tant, un personatge excepcional, fora d’època, i una filla que intenta reconstruir-ne la història.

Un cop ens submergim en la narració, de tant en tant ens cal aixecar el cap del llibre per agafar aire i recordar que tot plegat va succeir de veritat. I aquesta constatació sovint ens colpeix i ens anima a continuar amb més ganes i tot.

Ara bé: la tensió narrativa no consisteix a saber què passa, sinó com passa, com ens arriba la història i com ens l’explica l’autora, tres aspectes que val la pena tractar per separat.

¿Com passen, les coses? Passen per dins. Els fets històrics són attrezzo, ambientació; il·luminació o foscor, segons el moment. Van passant de fons i ens marquen una cronologia, però el més important són les actituds, la singularitat i el caràcter de cada personatge, la seva excepcionalitat com a ésser humà, les seves il·lusions, les seves contradiccions i, per descomptat, les seves pors. L’autora demostra conèixer el fons de les seves ànimes. Mentre llegia, sovint em venien al cap les paraules de l’irlandès que protagonitza La pell freda, quan de ben jovenet arriba a la conclusió que no podem jutjar ningú que coneguem prou bé. El lector de Tu no ets una mare com les altres arribarà a conèixer prou els personatges per estimar-se’ls, identificar-s’hi en alguns aspectes i discrepar-ne en d’altres; patirà per ells i amb ells, en compartirà les alegries i arribarà un punt que se sentirà incapaç de jutjar-los, perquè, en definitiva, viurà amb ells durant la lectura. Tot un triomf.

¿Com ens arriba, la història? A mesura que avancem en la lectura, prenem consciència de l’elaborada tasca de reconstrucció de la mare que duu a terme Angelika Schrobsdorff: és impressionant, un veritable trencaclosques de testimonis, entrevistes i cartes que en un moment donat es combinen amb els records personals. La qualitat i quantitat d’aquests records són tan espectaculars que la ficció és sobrera; i no obstant això, és novel·la. Tot plegat molt ben teixit amb una trama ben construïda, diferents testimonis ben alternats que marquen un ritme que no es veu –ni tan sols hi ha capítols– però es nota, perquè costa parar de llegir.

¿Com ens l’explica, l’autora? Em permetré una petita digressió. Com a traductor, de vegades m’enfronto als llibres com ho fa un taxidermista amb un cadàver. Quan traduïm, el nivell de lectura és desesperadament lent i profund: tot es revela i queda exposat, i de vegades costa molt que agradi un llibre, quan l’has remenat tant. Però aquest no és el cas de Tu no ets una mare com les altres.

La prosa és natural, fluïda, però sobretot conté aquell ingredient màgic que es troba a les confessions a cau d’orella: lluny de fer-se pesades, et deixen amb ganes de saber més detalls. Les fórmules que utilitza s’agraeixen, i fins i tot s’esperen, com aquesta mena d’estil indirecte amb què reprodueix els diàlegs. Arriba un punt en què no saps què prefereixes: si sentir la història perquè és molt interessant, o si sentir-la explicada per aquella veu. Per sort, no cal triar, podem tenir-ho tot; però atenció, perquè hem topat amb el que per a mi és l’element clau de la qualitat subtil que caracteritza la prosa de Schrobsdorff: la veu.

Tan impressionant com la magnitud i la precisió dels seus records és la veu amb què ens els explica, capaç de mutar en qualsevol moment i passar de la innocència infantil a una maduresa que li permet narrar sense jutjar quan és necessari. De vegades l’Angelika és el jo narrador; d’altres apareix en tercera persona, quan l’autora intenta allunyar-se per veure la situació amb perspectiva.

Cal una gran maduresa per afrontar un repte com aquest, i Schrobsdorff la demostra amb escreix. La seva veu fluctua entre dues posicions: d’una banda, la visió adulta amb què es mira la mare als ulls, d’igual a igual; de l’altra, el maniqueisme infantil, aquesta percepció del món amb data de caducitat que l’experiència acabarà deformant, polint i matisant, i que afortunadament l’autora no ha oblidat. Gràcies a aquesta memòria prodigiosa obtenim el segon punt de vista. Així doncs, tenim dues mirades i una veu diferent per a cadascuna; les dues veus són de la mateixa persona i la constatació ens sorprèn tant com el pas del temps. I l’efecte és bonic, molt bonic.

No vull acabar aquest breu comentari sense tenir present que si en un llibre hi surten nazis, per força queda etiquetat com a llibre de nazis. A Tu no ets una mare com les altres hi surten nazis i jueus, i ens parla de l’exili, de la guerra i de l’holocaust. Però tot això té un caràcter secundari, és només el context com n’hagués pogut ser un altre. Els que se sentin atrets per les històries personals de la Segona Guerra Mundial hi trobaran un bon llibre que sens dubte els agradarà, però la gent que eviti la qüestió per sistema no s’hauria de deixar influir per aquesta etiqueta, si no es vol perdre una joia.

 

 

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>