polvoraactualitat

PÓLVORA I CANYELLA. Comentari del traductor

01.11.2016 | 1 Comentaris

Sempre em llegeixo els llibres abans de traduir-los. En aquesta primera lectura dels originals, algun m’ha fet badallar, però puc dir que he tingut la sort d’haver de traduir bastants llibres bons. D’aquests, la majoria m’han agradat poc o molt i me’ls he llegit força de gust. Només uns quants, molt pocs, m’han atrapat i seduït d’entrada; i Cinnamon and Gunpowder n’ha sigut un.

Em va entusiasmar quan me’l vaig llegir en anglès, i m’ha tornat a entusiasmar quan l’he rellegit en català. Tot el mèrit és de l’autor; a l’hora de traduir, només calia copsar la delicadesa i la vivesa de les descripcions i els sentiments de l’original i fer l’esforç de transcriure-ho reproduint el seu llenguatge ric i fluid esquitxat amb les pinzellades d’època justes per situar el lector en l’ambient en què transcorre la novel·la.

Tota crítica és subjectiva, però després d’haver llegit aquest llibre me n’ha quedat la sensació d’haver tingut a les mans una de les millors novel·les de pirates de tots els temps, equiparable fins i tot a L’illa del tresor de Stevenson. Crec que és una festa no només per al cervell i el cor, sinó també per als cinc sentits: per a la vista, combats navals i mars tropicals; per a l’oïda, el brogit dels canons i l’esclat del tro; per al tacte, la pell de l’amor; per al gust, la salabror de les onades i de les llàgrimes; per a l’olfacte, l’olor de mar i de tròpic; i, per a tots cinc sentits alhora, el color, el tacte, el gust, la flaire i el xup-xup del menjar exquisit que un bon cuiner pot arribar a preparar quasi sense ingredients en un vaixell pirata si una seductora capitana pirata t’ho demana i t’hi va la vida.

He quedat enamorat de tots els personatges, que l’autor dibuixa amb una precisió i un sentiment que fan que semblin vius des del primer moment. D’altra banda, les metàfores i les imatges que Eli Brown utilitza al llarg de tota la novel·la són tan exquisides com els plats del cuiner. M’han vingut tantes ganes de donar a conèixer aquest llibre, perquè en disfruti com més gent millor, que m’oferiria a participar en presentacions especials per a xefs de Catalunya i, fins i tot, en algun port nàutic, on segur que hi ha uns quants capitans de iot amants tant de la bona literatura marinera com de la bona cuina.

No cal que desitgi bon profit a qui decideixi llegir aquest llibre, perquè estic convençut que n’hi farà.

Xavier Pàmies, el traductor

 

 

Xavier Pàmies (Barcelona, 1959) és un dels traductors més prolífics i amb més talent de casa nostra. La naturalitat de les seves traduccions fa que el lector oblidi que no està llegint un original i es meravelli a cada frase de l’espontaneïtat i la fluïdesa del text.

Tot i que per desgràcia els traductors solen ser invisibles, l’excel·lència de la seva feina li ha fet merèixer elogis de la crítica i de lingüistes tan rellevants com en Joan Solà, que en va escriure:

“Qualificava l’altre dia d’insuperable la traducció que ha fet Xavier Pàmies d’El Casalot de Dickens. La pedra de toc que avala aquest adjectiu és a l’abast de tothom: mireu si es nota mai ni per remei que el text sigui una traducció; mireu si el lèxic, la sintaxi, la fraseologia, els registres i fins l’humor adherit a la llengua sonen com a sorgits o elaborats espontàniament en la llengua que llegiu.

(…) Pàmies, com a gran responsable del seu ofici, coneix també els racons de les gramàtiques i els temes discutits. I ajusta la seva llengua a l’opció personal, no pas a la por en la (real o suposada) autoritat; car, diguem-ho d’una vegada, ell també és una autoritat!

(…) Senyor Pàmies, perdoni la brevetat, que no és culpa meva. El felicito cordialment per la seva altíssima competència, per la seva admirable responsabilitat.”

Ha estat guardonat amb el premi Pontiero per la seva traducció d’El manual dels inquisidors, d’António Lobo Antunes, i amb el Ciutat de Barcelona pel Relat personal d’un pelegrinatge a Medina i la Meca, de Richard Francis Burton.

Entre els autors que ha traduït destaquen: del portuguès, José Maria Eça de Queirós, João Guimarães Rosa, António Lobo Antunes, Joaquim Maria Machado de Assis i José Saramago; de l’anglès, Jane Austen, Paul Auster, Karen Blixen, Richard F. Burton, Truman Capote, John Cleland, Charles Dickens, Scott Fitzgerald, Thomas Hardy, W.H. Hudson, Kazuo Ishiguro, Henry James, Harper Lee, Malcolm Lowry, Cormac McCarthy, V.S. Naipaul, R.K. Narayan, Dorothy Parker, Mordecai Richler, Henry Roth, Philip Roth, J.K. Rowling, Salman Rushdie, J.D. Salinger, William Thackeray, John Kennedy Toole, M.G. Vassanji, Edith Wharton i Oscar Wilde; i del francès, Emmanuel Dongala, Camara Laye, Irène Némirovski i Marcelle Sauvageot.

Però el seu compromís amb l’ofici no s’acaba amb les traduccions que posa a l’abast dels lectors. Fa anys que manté dos blogs: l’un amb notes de traducció, on destaca una “Llista complementària del diccionari anglès-català” de més de 15.000 entrades amb totes les anotacions que ha anat fent durant anys al seu diccionari bilingüe, mentre que l’altre és un buidatge en curs del diccionari etimològic d’en Joan Coromines. A aquests ha afegit no fa gaire el blog “Qüestions puntuals de llengua”.

 

 

1 comentari
  1. Pep
    Pep says:

    Xavier Pàmies és garantia de qualitat. Des de fa un temps estic llegint les seves traduccions. Vaig sobre segur. La millor, de moment, “El casalot”.

    Respon

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>