homesactualitat

Els homes, SENSE CENSURAR

01.03.2018 | 0 Comentaris

ELS HOMES
Angelika Schrobsdorff

A les llibreries després de Sant Joan
La Campana el publicarà amb els dos capítols censurats

La vida de la mare d’Angelika Schrobsdorff era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, però la de la filla la supera. Si a Tu no ets una mare com les altres Schrobsdorff novel·lava la vida de la seva mare, a Els homes ens parla de la seva història, una vida lligada al sexe masculí com les abelles a la mel. Quina habilitat per fer-los anar de cap tot i viure-hi sotmesa, en el fons!

Els homes comença amb el despertar de la curiositat sexual i sentimental d’una noieta de setze anys i acaba en la maduresa d’una dona àvida de viure intensament i sense cap preocupació moral. Cada capítol és una història d’amor: el capità, els germans, candidats a matrimoni, el seductor, el marit, el vencedor i el vençut… I els dos finals: l’artista i l’amant (només en l’edició en català!).

Eveline Clausen –l’alter ego d’Angelika Schrobsdorff– es converteix, en un crescendo imparable, en una figura de carn i ossos inoblidable. La capacitat de l’autora per escenificar, reproduir diàlegs i dibuixar tipus humans a través dels crus i descarnats judicis de la protagonista, sobretot sobre els homes –que un darrere l’altre cauen a les seves mans–, és extraordinària. Alemanys, pagesos hongaresos, russos, americans, anglesos… És com si la història política d’Europa sencera passés pel seu llit.

L’edició inicial del 1961 va produir un escàndol moral i polític a Alemanya i totes les edicions –també les traduccions– van ser censurades i publicades sense els dos capítols finals, «L’amant» i «L’estimat». Sembla que la censura va ser bàsicament política, i ara escapçar-ne aquests dos capítols suposa aplicar-hi un biaix moral que traeix profundament el caràcter de la protagonista. Intento explicar la meva opinió:

La versió escapçada d’Els homes acaba quan l’Eveline té un fill i, mirant-se’l, tan petitó als seus braços, diu: «Tinc el convenciment que hi ha alguna cosa més important que jo mateixa». Ha descobert que ser mare és la seva raó de viure. Però és una conclusió falsa, perquè resulta que al capítol següent els homes continuen caient com a mosques als seus peus, fins al punt que es demana quina és realment la seva professió. És cert que hi ha molta gent, fins i tot avui dia, que continua pensant que el més important per a una dona és la maternitat; i evidentment és lícit sentir-ho així. Però l’Eveline no les representa. L’Eveline explica una altra feminitat més insegura, més atrevida, més angoixada, més hedonista… més complexa.

No us explicaré el final. Només que Els homes m’ha agradat tant o més que Tu no ets una mare com les altres. Angelika Schrobsdorff va ser una gran seductora d’homes, i serà per sempre una gran seductora de lectors. No us en perdeu la versió ÍNTEGRA. La publicarem passat Sant Joan.

Isabel Martí

mare i homes

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Vols unir-te a la conversa?
Agraïm la teva participació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>