L’any 1985, un noi català, Carles, i una noia basca, Lydia, van emprendre una aventura que anava molt més enllà del gust pel risc, encara que el risc hi era. Es tractava de comprovar si era possible una forma alternativa de vida, tots dos sols en la selva de la Guaiana francesa.

Van triar la conca del Mataroni, un riu ràpid i amb salts, que havien de salvar amb canoa, i era l’únic camí possible si volien connectar amb un llunyà nucli habitat.

Carles Santasusagna explica en aquest llibre la llarga i intensa experiència de cinc anys en un medi natural que primer li era desconegut i que, poc a poc, li ofereix una sèrie inacabable de descobriments apassionats. Cinc anys a la selva de la Guaiana és, d’una banda, la crònica d’un increïble desafiament humà, i de l’altra un document valuosíssim, escrit amb un llenguatge tan precís com expressiu, sobre els animals que s’han  trobat a la selva, els peixos -que pescava per alimentar-se-, els vegetals amb els quals es construí el carbet o casa selvàtica, la vida del bosc, les pluges, els contactes ocasionals amb buscadors d’or…