L’Express, en l’elogi que fa d’El salt de l’àngel, inclou aquest advertiment:

«I sobretot, no se us acudeixi de dir: “Però quina mena d’esnobisme és aquest?, què us passa que tots us dediqueu a parlar d’aquest llibre?” “El que passa, senyora, senyor, és que vostè encara no l’ha llegit. Nosaltres sí.”»

Ni homosexual ni transvestit -hi ha molta confusió en aquest camp- Maud Marin representa un cas molt excepcional: el de l’autèntic transsexualisme. Hi ha pocs centenars de transsexuals. Però la història que Maud explica -la seva història- va molt més enllà d’una raresa concreta; supera el que podria ser escabrós per adquirir una dimensió universal: la recerca d’una identitat. Una necessitat per a tots els homes.

La gran diferència és que aquest home sabia, des de petit, que era una dona.